Molina, home del temps des del 1987, ha situat el Principat dins d’una de les zones especialment sensibles al canvi climàtic. “Tota l’àrea mediterrània és una de les zones del món en què el canvi climàtic es fa evident abans que a la resta”, ha advertit durant la ponència que ha ofert aquest divendres en el marc de les Jornades de l’Energia i les Ciutats Sostenibles de FEDA. Per això, ha afegit, els territoris mediterranis també haurien de ser “els primers” a respondre als canvis.
Segons les projeccions exposades pel meteoròleg, el planeta ja se situa entorn d’un grau i mig per sobre dels nivells preindustrials i, si es manté l’actual evolució, els dos graus podrien assolir-se cap al 2045 o el 2050. A finals de segle, si no es canvien les tendències, l’increment podria acostar-se als tres graus. “Aquest món que dibuixem ja és ara”, ha insistit.
“Tota l’àrea mediterrània és una de les zones del món en què el canvi climàtic es fa evident abans que a la resta”, adverteix
Un dels efectes que més directament pot notar Andorra és la disminució de la precipitació. Molina ha explicat que tota l’àrea mediterrània presenta una anomalia negativa i ha apuntat que, a finals de segle, la reducció podria arribar al voltant del 20%. Això, ha advertit, no significa únicament disposar de menys aigua. L’augment de les temperatures incrementa l’evapotranspiració, asseca abans els sòls i altera el comportament de la vegetació. “El nostre paisatge també canvia”, ha resumit.
La calor també obligarà a modificar hàbits que fins fa poc semblaven poc propis del país. Molina ha posat com a exemple l’ús de l’aire condicionat, poc habitual a Andorra fa una dècada i cada vegada més present. La conseqüència és també energètica. I és que el consum es desplaça progressivament cap als mesos d’estiu i obliga a replantejar la planificació de recursos, personal i infraestructures.
El meteoròleg també ha posat l’accent en les escoles. Amb episodis de calor que s’allarguen més enllà dels mesos centrals de l’estiu, els centres educatius hauran d’adaptar progressivament els seus espais. “Les escoles ja comencen a patir”, ha advertit, especialment si en les pròximes dècades es consoliden temperatures encara més elevades. I el mateix passa amb l’urbanisme. El meteoròleg ha defensat que les ciutats hauran d’incorporar més vegetació, aigua i espais protegits del sol. “Hem de dissenyar zones amb més ombra”, ha assenyalat.
El canvi climàtic, segons Molina, tampoc es pot analitzar al marge de l’evolució demogràfica. Les projeccions que ha mostrat durant la conferència apunten a un creixement de la població andorrana els pròxims anys, fet que implicarà més pressió sobre l’habitatge, l’aigua i l’energia.
A això s’hi afegeix l’envelliment de la població. El meteoròleg ha recordat que les persones d’edat avançada són especialment vulnerables als episodis de calor i ha advertit que en els pròxims anys augmentarà la necessitat de cures. “Tindrem més gent, amb una edat més alta, i això vol dir que hi haurà més vulnerabilitat”, ha explicat.
Un dels punts que més directament toca un dels principals sectors econòmics del país és el futur de la neu. Molina ha apuntat que durant els pròxims quinze anys les estacions d’esquí podrien continuar disposant de bones condicions a l’inici de temporada, però amb campanyes progressivament més curtes. “Probablement serà bona, però més curta i associada a la primera part de la temporada”, ha assegurat. A partir del 2040, però, considera que la situació serà “molt més complicada”.
Lluny, però, de plantejar un discurs catastrofista, el meteoròleg ha volgut remarcar que poder anticipar aquests escenaris és precisament un avantatge. “Mai com ara havíem estat capaços de veure el futur”, ha afirmat. I si es pot entreveure, ha conclòs, també es pot actuar per modificar-lo.
Comentaris