Es pot dir, en certa forma, que ha estat el primer debat monogràfic sobre el conveni negociat per Govern i la Comissió Europea, a l’espera que la signatura prevista per al 19 d’octubre obri el camí cap a la ratificació tant per part del Parlament Europeu -i els de tots els Estats membres- com d’Andorra, previ referèndum consultiu si es compleix la promesa vigent. L’han mantingut un dels polítics que més ha alertat sobre els inconvenients que comporta el document, tot i que sense deixar d’admetre que, efectivament, també té punts positius, no prou per capgirar la balança, i qui va ser l’impulsor, des de l’executiu de la negociació.
I aquí és on Bartumeu ha posat un primer punt sobre la taula. La decisió de demanar tirar endavant les converses no va sortir del no-res sinó d’un perill que s’estava gestant en el si de l’organisme comunitari. “Ho vam demanar perquè l’acord duaner perillava; ens deien que no el volien mantenir si no s’adaptava”, ha explicat. I amb això ha volgut demostrar que un ‘no’ en el referèndum no suposarà seguir amb l’actual situació. Ben al contrari, ha advertit l’ex cap de Govern. “Pensar que ens quedarem com estem no és possible. Ens quedarem aturats i sols. Amb tots els països que ens han estat ajudant perdrem credibilitat”, ha afirmat. Així doncs, ha avisat que “si els tanquem la porta als nassos, hi haurà conseqüències”, citant en més d’una ocasió les paraules del Copríncep francès, Emmanuel Macron, a la plaça del Poble.
“Pensar que ens quedarem com estem no és possible. Ens quedarem aturats i sols. Amb tots els països que ens han estat ajudant perdrem credibilitat”, ha afirmat Barutmeu sobre les conseqüències de refusar el conveni
I una d’aquestes conseqüències seria, justament, la impossibilitat de negociar cap acord d’associació més amb la UE. “Europa no ens mourà per tornar-nos a donar la mà”, ha apuntat. Una asseveració que no comparteix el seu contrincant al debat. Escalé, que ha reiterat en diferents ocasions que “el que cal ara és votar l’acord i valorar de forma desapassionada els punts positius i negatius”, ha assegurat que “no seria la darrera oportunitat que tindrem d’entendre’ns amb Europa”. Ara bé, sí que ha admès que no seria pas a curt termini.
“És cert que, immediatament, no hi haurà un nou mandat; pot ser que es refredi durant un temps abans de reprendre-ho, però després hi haurà altres oportunitats”, ha comentat el líder de Concòrdia que, per això, no ha evitat lamentar que “es recorri a la política de la por”. Així, defensa que “no saltaria tot el que hi ha en vigor ara” i, per tant, considera que “parlem sovint de conseqüències no ajustades”.
Un punt on han quedat clares les diferències és, justament, quan s’ha de celebrar el referèndum. Per a Escalé, com més aviat millor. Per a Bartumeu, difícilment hi ha temps per fer-lo amb prou garanties abans de les eleccions generals. I aquí és on ha sortit un dels dards cap al seu rival al debat. O qui sap si als seus antics companys del PS. “M’oposaré frontalment a què per interessos d’aliances de partits que uns estan en contra i altres a favor es vulgui avançar la consulta per no tenir problemes a l’hora d’anar junts”, ha etzibat. I és que, defensa, “s’ha de votar, però vull fer-ho havent tingut uns quants debats com aquests i amb molta altra informació que no pas la de les xarxes, amb un debat fet sobre el contingut”. I això “no es podrà fer abans de les eleccions”.
Com s’ha dit, el parlamentari de Concòrdia ha deixat clar que cal accelerar amb la consulta. “El millor pel país és votar com més aviat millor i no marejar les institucions europees”, ha afirmat. Això sí, coincideix amb Bartumeu en el fet que “cal que la ciutadania tingui accés a tota la informació i que es faci una campanya amb tots els arguments i un debat públic”.
Més enllà de les conseqüències del sí o del no i de quan s’ha de fer el referèndum, el debat a RTVA també ha servit perquè els dos participants analitzin els impactes que, al seu entendre, tindrà l’acord en diferents àmbits. Escalé, tot i admetre que el conveni donarà a Andorra l’opció de participar i tenir més presència en fòrums europeus, també comporta un problema en haver d’assumir tot el cabal comunitari i, sobretot, les noves normatives que es vagin acceptant. “Els nostres informes diuen que si no es vol acceptar una nova norma s’hauria de resoldre la controvèrsia al Tribunal de Justícia Europeu i aquí hi haurà una desprotecció. Les seves decisions seran directament aplicables i passaran per sobre dels nostres tribunals i de la Constitució”, ha advertit tot indicant que “cap altre acord d’associació preveu un mecanisme similar”.
“El millor pel país és votar com més aviat millor i no marejar les institucions europees”, ha afirmat Escalé; això sí, coincideix amb Bartumeu en el fet que “cal que la ciutadania tingui accés a tota la informació i que es faci una campanya amb tots els arguments i un debat públic”
Bartumeu li ha respost que no és correcte pressuposar que “al Tribunal Andorra hi perdrà sempre”, però ha defensat que, en tot cas, aquestes cessions s’han d’entendre com a normals en el marc del procés de negociació. “Volem realment embrancar-nos amb Europa i anar cap al mercat interior?”, s’ha demanat. I, després, ha apuntat que “si tenim tantes objeccions, algunes, que no totes, raonables, la solució és que no volem l’acord”. I aquí és on ha volgut recordar que “de vestits a mida, a Brussel·les no en fan; hi podem tenir més o menys simpaties i aliats o amics que ens fan d’advocats, però el beabà l’hem d’acceptar”.
HABITATGE EN RISC?
Per a Escalé, un dels problemes més clars de l’acord és que pot comportar un aixecament de les mesures per limitar la inversió estrangera i, de retruc, generar més tensió al mercat de l’habitatge. “Les normes actuals decaurien si es ratifica”, ha apuntat. I, tot i que sempre s’ha parlat d’un compromís per avalar mecanismes similars als de Malta o Liechtenstein, el líder de Concòrdia ha recordat que “les promeses se les pot endur el vent si hi ha un canvi polític a Brussel·les”. Per tant, en aquest cas, “desapareixeria una protecció clau pel mercat immobiliari i pujarien els preus”.
Sobre aquest punt, qui fou cap de Govern entre 2009 i 2011 ha explicat que el fet que no s’hagi inclòs l’excepció que sí que ha entrat en el conveni amb San Marino “és culpa d’Andorra”, ja que no es té la mateixa legislació. “Si no tenim la llei que tenim allà o a Malta, no ens poden donar el mateix”. I, malgrat tot, s’ha mostrat confia en el compromís de la UE es mantindria i, si es fan els canvis legals necessaris, es podrà tenir aquesta limitació.
En matèria d’Immigració, Bartumeu també ha negat que s’hagi donat “cap xec en blanc” i, de fet, ha defensat que el pacte assolit en aquest àmbit és un dels més positius de l’acord, tot i lamentar que “hi hagi qui té interès a què preocupi molt a la ciutadania”. Així, ha argumentat que “hem aconseguit guardar les quotes” i “qui continuarà decidint-les serà el Govern”. També ha considerat prou segur el sistema de control dels antecedents penals i, de fet, ha recordat que “ara ja no tenim un control estricte i tampoc hi haurà un campi qui pugui”.
En canvi, Escalé, tot i veure positius aspectes com la lliure circulació per als andorrans o el fet que disposin del carnet sanitari europeu, ha avisat que “el sistema de quotes canvia de forma considerable” tot posant com a exemple la desaparició de l’obligació d’inversió per als passius o els dipòsits a fons perduts. “Ja no podrem fer una selecció de quina immigració convé”, ha alertat, al mateix temps que ha apuntat que la fórmula per la qual es calcularà el nombre d’autoritzacions per a comunitaris “té una certa confusió a l’hora d’interpretar-se”. Un altre aspecte preocupant, al seu entendre, és que ja no es podrà expulsar de forma “àgil” ciutadans europeus que cometin algun delicte o reincideixin.
EL FUTUR ECONÒMIC
El tram final del debat a RTVA ha versat sobre l’impacte econòmic que pot tenir l’acord. Per al líder de Concòrdia no es pot negar que les empreses andorranes guanyaran la possibilitat de sortir més fàcilment a l’exterior i “formar part d’un mercat més gran”, però també ha advertit del risc que pot suposar “competir amb negocis estrangers més grans que prestaran serveis al país”. A la vegada, s’ha mostrat preocupat per com afectarà Andorra Telecom, “que s’haurà de liberalitzar”, o FEDA.
Per la seva banda, Bartumeu ha reconegut que l’impacte positiu en l’economia no serà, en tot cas, immediat. “L’acord és neutre els propers anys perquè cal modificar legislacions i rebre tot el cabal comunitari i perquè els inversors seriosos, els que ens convenen, necessiten veure que tenim la seguretat jurídica suficient perquè ens facin confiança com a país. I això requereix un temps”. Així doncs, ha deixat clar que “l’endemà no lligarem els gossos amb llonganisses”.
Comentaris