L’expedició ha estat formada per Mikhelson Guri, una vaquera francesa i un català procedent de Lleida. També hi ha participat un home belga que, en el seu cas, s’ha desplaçat en moto per poder avançar-se més ràpidament i situar-se per davant del ramat quan era necessari. La resta, però, han recuperat una eina de treball molt més tradicional: el cavall.
Durant les primeres jornades, la feina va consistir a pentinar bona part de la zona del port d’Envalira, tant per sobre de Soldeu com cap al Pas de la Casa, per localitzar les vaques que hi havia escampades i anar-les agrupant. Els vaquers van establir la base al refugi de la Portelleta abans de conduir el bestiar cap a Siscaró.
I és precisament en un terreny com aquest on, segons Mikhelson Guri, el cavall marca diferències. “Tenir cavalls en terreny així, ja que els cotxes no arriben a tot arreu, ajuda moltíssim”, explica. En total, calcula que durant aquests dies han completat “24 i escaig quilòmetres” combinant els desplaçaments a cavall i a peu.
La vacada liderada per André Mikhelson Guri, per les muntanyes del Port d'Envalira.
La moto també permet arribar a molts punts de la muntanya i fer-ho més ràpid, però el vaquer posa en valor una altra manera d’entendre la feina. “Les motos fan soroll i destrossen una mica tot si no vigiles”, assenyala. Amb els cavalls han necessitat dos dies per completar una tasca que amb mitjans motoritzats es podria arribar a fer en un, però aquesta lentitud també té avantatges. “El bestiar pot anar al seu ritme, hi ha menys soroll, no fa olor de gasolina...”, destaca.
Sobretot, permet treballar més a prop de cada animal. “Pots individualitzar una mica més. Quan estem en un cavall ens podem apropar molt més al bestiar”, explica Mikhelson Guri. A això s’hi afegeix la possibilitat d’entrenar els mateixos cavalls en condicions reals de muntanya. Una combinació que, després d’aquesta primera experiència, els ha convençut.
La vacada liderada per André Mikhelson Guri, per les muntanyes del Port d'Envalira.
TROBAR ALIMENT I NETEJAR LES MUNTANYES
Moure la vacada, però, no respon només a una qüestió pràctica. Al darrere hi ha una doble finalitat. La primera és trobar noves zones d’alimentació quan les pastures on es troba el bestiar comencen a esgotar-se. “És principalment perquè així el bestiar té menjar que no hem de pagar”, explica el vaquer. Canviar de vall permet aprofitar una extensió més gran de terreny i deixar que els animals continuïn alimentant-se de manera natural.
La segona té a veure amb la mateixa muntanya. El pas del bestiar ajuda a mantenir l’herba curta i a reduir la vegetació acumulada. “Aquest estiu, amb els focs, s’ha notat molt que falta bestiar per netejar els boscos”, defensa Mikhelson Guri. Les vaques, mentre pasturen, fan també aquesta feina: “Ajuden molt que tot estigui net”.
Després de dies resseguint la muntanya, agrupant animals i avançant al ritme del ramat, dijous va arribar finalment el retorn a casa. La feina que amb una moto es podria accelerar s’ha fet sense presses, a cavall i deixant que el bestiar marqués també el pas. El resultat ha convençut els participants. “Ha anat molt bé pel que fa a la facilitat de feina, per entrenar els cavalls...”, conclou Mikhelson Guri. I si l’experiència havia de servir de prova, el veredicte ja està decidit: “Ho tornarem a fer, això seguríssim”.
Les vaques de ruta per la muntanya amb els cavalls.
Els vaquers han estat els guies d'aquesta excursió.
El cavall, amb la muntanya de fons.
Han estat dies intensos de sol i molta calor.
Dies en què ha tocat netejar la muntanya.
El paisatge ha estat meravellós.
André Mikhelson Guri, sobre el cavall.
Hidratació també pels vaquers (i potser pels cavalls).
Quan cau el sol, toca abrigar-se
Les muntanyes d'Andorra.
Direcció cap al refugi de Siscaró.
Comentaris