El Ball de l’Ossa, el pressupost i la Laura Mas

Aquest any, els dallaires han estat internacionals. Per donar a conèixer, segons ha explicat el cap, la representació a tot el món. Han ‘vingut’ des de Cuba, Brasil, Escòcia, Japó, Estats Units i, seguint la línia d’actualitat que sempre té l’espectacle, d’Ucraïna. Així, i molt ben filat, s’ha aprofitat per fer un crit de ‘No a la guerra’. Tot i que després, bastant després i amb moltes coses pel mig, ha entrat Rússia en joc. Ha atacat tots els dallaires presents, però s’ha acarnissat especialment amb l’ucraïnès, que ha estat defès i salvat pels seus companys.

“Sempre diuen que qui no plora, no mama, i nosaltres hem plorat una mica per aconseguir més pressupost, per intentar augmentar el que fem, els regals”

No tant internacionals han estat els presents a la plaça dels Arínsols. Ni el públic, majoritàriament encampadà (i s’ha ben preguntat si hi havia algú d’Ordino), ni les figures polítiques que s’han personat allà. El cap de Govern ha rebut, fins i tot, un regal. Els dallaires li han lliurat una làmina per recordar-li el seu pas per l’ossa. I amb el tema dels regals, la que ha rebut, però més crítiques que presents, ha estat la cònsol major, Laura Mas. Sempre des de la ironia i la sàtira... Però allà ha quedat. “Sempre diuen que qui no plora, no mama, i nosaltres hem plorat una mica per aconseguir més pressupost, per intentar augmentar el que fem, els regals”, explicava el cap dels dallaires, i membre de la comissió, Raúl Fernández.

En general, la línia crítica ha seguit el mateix camí per on va habitualment. Polítics comunals i no comunals han rebut el que la comissió ha cregut que mereixien. També els dallaires han rebut, però de les seves pròpies mans. Concurs de bufetades, lluites perquè sí i sense motiu, i fins i tot un campionat de globus, al més pur estil Ibai Llanos i Gerard Piqué. La ‘princesa’, com és costum, els hi ha donat “berenar”. Ha consistit en pa, tomaca, oli (de garrafó i de gira-sol) i un platet de ‘callos’. Res ha entrat ben bé dintre de la boca i ha deixat els dallaires amb gana de fotre’s una dutxa, en el millor dels casos.

Ordino també ha tingut el seu moment de glòria, amb l’aparició “inesperada” del Carnestoltes de la parròquia amb qui es manté una disputa per qui va ser primer. Fernández ha estat clar i ha afirmat que no s’entrarà en un “joc que no té cap sentit, tothom ens coneix, lo nostre és la sàtira i el riure”. I de riure se n’han fet un fart durant tota la representació, fent palès les paraules del cap dels dallaires, “aquí ningú se n’escapa, sigui d’Ordino o de Manhattan”. Pel que fa a la invitació que se’ls havia lliurat per acudir al judici dels contrabandistes, assegura que no se n’havien assabentat, “però potser l’any que ve hi aniré, per gaudir del que són capaços de fer”.

Malgrat la disbauxa, l’esperpèntic de la representació i el discurs habitual, l’ossa ha tingut aquest any un to melancòlic. Ha sigut subtil, però ha estat en tot moment. I és que el cap dels dallaires es jubila. De la seva tasca com a dallaire i com a comissionat, després de gairebé 15 anys participant. “Estic molt content i orgullós de la feina i l’esforç, del sacrifici que fem ‘in crescendo’ cada any”, ha explicat Fernández. Amb l’excusa de ser l’últim, ha rebut possiblement més que la resta, incloent-hi un ou al front i amb ganes de la mà de la Laura Mas, després de demanar “qui ha estat el que s’ha queixat del pressupost?”.