‘Avortagate’

La descoberta del Partit Socialdemòcrata (PS) de l’existència de l’informe ha fet que una part de l’activitat política hagi girat entorn a aquest encàrrec que el Govern va fer a les acaballes del 2018, pocs mesos abans de la darrera dissolució del Consell General i quan ja era clar que Xavier Espot, llavors ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, seria el candidat demòcrata a intentar rellevar Toni Martí. L’estudi es va encarregar a dos advocats veterans, un exercent a Andorra (Manuel M. Pujadas) i l’altre a Barcelona (Tomàs Gui) i totalment no es va acabar d’entregar -i de pagar- ja amb Espot designat cap de Govern l’agost del 2019.

El treball, ho escriuen Pujadas i Gui, pretén “refredar i juridificar” el debat sobre l’avortament, que és “un problema social real i greu”. Es tractat de donar eines per “asserenar i equilibrar” l’afronta de la qüestió. No obstant, sembla que el resultat de l’informe, com es pretenia, poc deu haver asserenat el Palau Episcopal i d’aquí una part del problema: no saber-se plantar davant la Mitra per molt que l’informe digui que la interrupció voluntària de l’embaràs, especialment fins a les setmanes que aniria de la desena a la catorzena de la gestació, podria donar-se gairebé de manera lliure amb una regulació intermèdia. I de la setmana quinze en endavant a partir d’un supòsits fortament taxats.

LA COMANDA

En fi, si l’encàrrec a Pujadas i Gui s’ha convertit en una mena de ‘cas’, d’‘avortagate’, es deu al fet que no s’ha aclarit encara, formalment, qui va encarregar l’estudi i amb quina finalitat. És clar que es va acabar pagant, ja al 2019 i amb Xavier Espot com a cap de Govern, des de la secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals. La sospita que va ser una mena d’encàrrec de partit pagat pel Govern és el que més tinta pot fer córrer. Quan es va fer l’encàrrec, s’ha dit, Espot ja era el candidat demòcrata i les relacions en el gabinet ministerial ja no eren pas del tot amigables segons diverses fonts.

Aparentment, ben poc interès podia tenir el llavors cap de Govern, Toni Martí, per aprofundir en una qüestió sobre la qual l’Església, el Vaticà, ja li havia dit en primera persona per on anava: ni parlar-ne. D’aquí que caldrà corroborar més aviat que tard si va ser efectivament el ministeri de Finances llavors comandant per Jordi Cinca qui va fer la comanda. O qui, almenys, la va subscriure. El detall no és menor: Cinca i Martí ja no anaven a l’una llavors. I qui el ministre de Finances acabaria sent el cap de campanya del candidat Xavier Espot, que en el seu programa electoral va abanderar com un dels grans avenços que oferia a les dones el servei integral que es posaria en marxa molt poc abans de l’esclat de la pandèmia.

En aquest marc, ¿és plausible que Cinca i Espot s’aliessin per fer pagar a l’Estat un informe que acabaria donant forma a una promesa electoral? ¿A quelcom que va ser un oferiment de campanya? És plausible, sí. I que ho fessin sense el suport explícit o amb el passotisme implícit de Toni Martí en els darrers batecs de la seva carrera governamental, també. D’aquí que el PS estigui posant el dit a la nafra. Per intentar evidenciar una fractura governamental que ara tan hi fa i, sobretot, per mirar de demostrar que els demòcrates, hipotèticament, presumptament, van fer campanya pagant el poble en el seu conjunt.

L’INFORME I EL SEU FONS

El que és clar que l’informe es va fer, i que l’encàrrec, més o menys, va ser el de demanar a Manuel M. Pujadas i Tomàs Gui trobar una fórmula constitucional per poder despenalitzar l’avortament. I els dos juristes, és clar, firmen un treball els darrers dies d’agost del 2019 on acaben confirmant que per regular la interrupció voluntària de l’embaràs no cal cap reforma constitucional. Ara, això sí, fan un clam a l’esperit constitucional, a la formació en matèria sexual i reproductiva, al foment de l’adopció i l’acollida, a la prudència, a anar digerint tot plegat…

“Des del punt de vista de la Constitució Andorrana, de la seva legalitat i de les seves obligacions internacionals, és plenament assumible pel cap de l’Estat una solució que permeti la IVE protegint plenament la vida “en les seves diferents fases” (art. 8.1 CA) mitjançant una normativa que protegeixi els ‘nascituri’ en la seva fase prenatal, tot diferenciant la fase embrionària de l’òvul fecundat encara no nidat de la situació vital derivada de la nidació o implantació d’òvul, amb activitat cerebral i sistema cortical conformat com a fase fetal prèvia al naixement en condicions de viabilitat que permetin la seva existència vital pròpia i independent com a persona”, manté l’informe en la seva conclusió.

I també hi diu que “així mateix, complint amb la protecció dels nascituri (que són els que encara han de néixer però ja estan concebuts) seria constitucional i legalment admissible la normació d’uns supòsits o “indicacions” que permetessin la IVE amb i 1’establiment d’una sèrie de garanties socials i mèdiques que els regulessin adequadament, seguint exemples propers dels dos països veïns”.

“"l problema fonamental de la defensa del dret a la vida és, sens dubte, la definició del moment en què comença la situació vital que ha de ser protegida”, diuen els autors del treball, que considera que fins la setmana 10 o 14 no hi ha d'haver grans problemes i que després es pot establir uns supòsits més estrictes, coincidents amb els bàsics (violació, risc per la vida de la mare, malformació del fetus)

És un treball d’una seixantena de pàgines que exposa la situació en altres països propers (Irlanda, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, Malta, Bèlgica, Polònia, Argentina, Xile, i especialment França i sobretot Espanya) i fa una feina de dret comparat que inclou jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. La situació s’exposa a efectes informatiu. I s’amplia amb el marc jurídic (Article 8 de la Constitució andorrana: 1. La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases. 2. Tota persona té dret a la integritat física i moral. Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants; i la regulació que inclou el Codi penal) i fins i tot amb alguns apunts socials del que es viu al Principat.

La clau de volta “el problema fonamental de la defensa del dret a la vida és, sens dubte, la definició del moment en què comença la situació vital que ha de ser protegida”, com reconeixen els autors de l’informe, que expliquen com científicament hi ha un acord unànime pel qual fins a la setmana 10 o 14 encara no hi ha activitat cerebral en l’òvul i com després aquest assumeix una major implantació per donar ja la consistència necessària a l’ésser humà. Com que la Constitució diu que s’ha de protegir la vida plenament en totes les seves fases, es creu que distingint les diferents fases de l’embrió, primer, i del fetus, després, es pot trobar una solució. Alhora, recorden els juristes, la vida de la mare també cal protegir-la. I cal cercar un equilibri sense deixar del tot de banda els drets del pare.

“A mode de resum, des del punt de vista jurídic considerem plenament constitucional la possible distinció en la vida dels ‘nascituri' de les dues fases, la inicial o merament embrionària i la fetal després de la implantació fins el naixement, distinció que comporta una protecció de menor contingut en la primera fase i de més plenitud en la segona. De forma que els interessos a protegir en la primera fase podrien cedir a d’altres interessos dignes també de ser protegits, com la vida de la pròpia mare o la viabilitat mateixa del fill. I també a la segona fase els pressupostos determinants de les ‘indicacions’ o supòsits d'interrupció de 1’embaràs podrien tenir una regulació jurídicament acceptable amb les màximes garanties possibles”.

I és que recorden els juristes, tot deixant clar que en tenir possibles implicacions institucionals potser caldria fins i tot portar la regulació de l’avortament a referèndum, que si ja està acceptada la píndola del dia després -reconeguda en el reglament el medicament- i que en certa manera suposa l’expulsió d’un òvul eventualment fecundat o si la llei de reproducció assistida també reconeix que hi ha gàmetes que es poden desestimar, no té cap sentit que no es pugui adoptar una decisió equivalent més endavant de la gestació. I, si escau, amb una regulació que porti només la signatura d’un dels Coprínceps com en el cas de la de la reproducció assistida.

LES NOTES DE COMPLEMENT

Una vegada rebut l’informe, i ja encarant la feina en el que seria després el Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD) que es va inaugurar el març del 2020, el Govern, i aquí sí que Xavier Espot no ha tingut mai problema que hauria estat ell mateix, tot i que l’intercanvi de correus evidencia que en alguna ocasió almenys va ser el llavors secretari d’Estat d’Igualtat i Participació, Marc Pons, qui va fer la sol·licitud, es van demanar fins a tres notes jurídiques a Manuel Pujadas en relació amb qüestions molt directament lligades a aquell servei que es volia implantar.

Les dues notes que s’adjunten versen sobre els professionals que haguessin de donar informació a les dones que acudissin al servei. Que no se’ls pogués acusar de cap delicte. Ja fos inducció, complicitat… a l’avortament. Les notes jurídiques serveixen per dir que no hi ha cap problema sempre que la informació la demani lliurament la interessada i que en aquells llocs on es recomani acudir a interrompre l’embaràs no s’hi contravingui la legislació de la pròpia jurisdicció. Vaja, que si s’informe de centres espanyols on s’avorta amb total seguretat i regulació no passa res.

La tercera nota jurídica -que no s’inclou atès que s’inclou en un correu electrònic que diu explícitament que és confidencial- versava sobre la possibilitat d’atorgar algun tipus d’ajut a la persona que hagi avortat una vegada hagi dut a terme el pas. Pujadas analitza la llei sociosanitària i algun dels reglaments que la desplega que, compte, considera que pot contravenir la norma de rang superior, i conclou que es pot donar, sempre amb l’informe favorable de serveis socials, alguna mena d’ajut puntual i urgent si la sol·licitant incorre en alguna dificultats sobrevinguda. Vaja, allò que si per haver hagut de pagar l’embaràs el mes següent no en té per menjar, se li pot donar una prestació única.

En fi, l’avortament torna a primer pla si mai ha deixat d’estar-hi. I ho fa per un informe que avala la interrupció voluntària de l’embaràs sense haver tocar la Constitució -una altra cosa és el que s’hagi de tocar la Mitra- i del qual, de l’informe, no se’n sap si era un encàrrec d’Estat o un treball de campanya pagat per l’Estat. Tot i tot, un ‘avortagate’ l’efecte del qual ara per ara no està clar on acabarà arribant.