Els artífexs de la màgia inaugural

La seva aposta era fer visible el Principat a través d’una narrativa simbòlica i amb un fil conductor: una nena (la Meritxell) i la seva mascota el tamarro, que guiaven els espectadors per les tradicions. “No havia res que fos gratuït, tot tenia una raó de ser, i la gent ho va entendre molt bé”, afegeix Colom. Des dels fallaires, que van actuar excepcionalment fora de la tradicional nit de Sant Joan, fins a la música original creada expressament per l’ocasió.

Una proposta que volia mostrar d’on venir i com som ara, amb una aposta visual molt cuidada, una música que es va crear per l’ocasió, una forta posada en escena i donant-li molta importància a l’himne. Un dels encerts de Colom va ser pensar en els esportistes no com a espectadors, sinó com a protagonistes. Per això, van sortir a escena només començar l’acte, per tal que poguessin gaudir de la cerimònia des de dins. “Volíem que ho gaudissin des de l'inici i li volíem també donar molt ritme”, explica.

I l’encarregada de portar-ho tot la realitat va ser Mònica Vega, qui sobretot ressalta la gran energia i connexió que es va generar entre totes les persones implicades. “Ha passat exactament aquelles coses que passen quan s’ajunta un equip que s’entén, que camina cap a la mateixa direcció”, ha explicat mostrant-se molt contenta amb el resultat que es va poder veure ahir a l’Estadi Nacional. Feia molt de temps que hi treballaven.

Des del novembre, l’equip es va començar a reunir per definir la línia de dramatúrgia, la música, tots els detalls essènics: “Ha estat molt intens, molt cansat, però alhora amb unes ganes de mostrar tot això que estàvem fent”. També perquè es veiés “el punt secret” que han intentat mantenir tot aquest temps per aconseguir que el públic es quedés impactat amb l’espectacle. Per ella, el fet que molts dels professionals fossin del país va ser clau per mantenir l’essència d’allò que volien explicar. “Com és el nostre país que ens estimem, doncs ens deixem la pell per fer-ho”, ha afegit.

Per l’equip les sensacions van ser molt similars. “Ahir vaig viure un dels moments més emotius de la meva trajectòria com a ballarina”, explica Ari Loan, tot ressaltant l’honor immens que va suposar formar part de la cerimònia inaugural dels Jocs dels Petits Estats, “celebrat a casa, Andorra”. Assegura que “representar l’Andorra emprenedora, valenta, amb una mirada al futur, a partir del moviment i la meva passió, davant la nostra gent, va ser un privilegi que recordaré sempre”. I per la més petita.

Doncs ja us podeu imaginar el que va significar formar part d’un esdeveniment com aquest. “Només passa una vegada a la vida i penso que és una experiència molt xula”, diu Sheila, la persona que es va encarregar d’interpretar a la Meritxell, que juntament amb el tamarro van ser el fil conductor de l’esdeveniment. “Tenia una mica de nervis, però tot ha anat molt bé. Em sentia molt còmoda i tots els adults em cuidaven molt”, explica tot recordant tots els assajos que han fet per estar preparats per l’actuació final.

Un dels altres elements claus de l’espectacle va ser l’actuació dels fallaires. Entre ells hi era Rafel de Haro, que va sortir de l’Estadi amb “unes sensacions que han sigut extraordinàries”. Sobretot el moment aquell quan van sortir a l’escenari i van veure que tots els presents estaven gaudint de l’espectacle. “Ha sigut molt bonic, ens ho hem passat molt bé”, ha assegurat.

També hi era Montse Pujol, agent de policia que es va encarregar d’hissar la bandera. Pujol, que va aconseguir una medalla de plata en triple salt i de bronze en salt de llargada l’any 2005, i que va ser la banderera andorrana d'aquells Jocs, ha explicat que la cerimònia va ser molt emotiva: “sempre és un orgull que pensin en tu, ja sigui per portar la bandera o com a esportista”. Un moment, que va viure amb molta emoció: “Em va costar aguantar la llagrimeta en veure arribar la bandera a mans dels olímpics”. Albert Adellach, hi va participar com a buner. De fet, sol representar el buner d'Ordino. Els dels pocs que sap tocar la buna. Era la primera vegada que formava part d’un esdeveniment d’aquestes característiques i quan li van proposar s’ho va rumiar una mica, decidint finalment participar-hi: “El que hem pogut veure ens ha semblat molt bé, sobretot els fallaires amb la batucada i els nens que vèiem penjats a la torre, molt emotiu”.

I com no, també en va formar part Albert Llovera, qui va poder portar la torxa. “Crec que a Andorra necessitava alguna cosa així i ens podem sentir superorgullosos del muntatge que hi havia darrere, que hi ha moltíssima feina, tant de coreografia com d'equips i de tot és brutal”, tota una feina que considera que és molt inspiradora per la pròxima generació que està arribant d’esportistes.