La qüestió esquitxa de ple el conseller d’Urbanisme del comú de Canillo, Cerni Pol. Advocat de professió, va assumir des del minut zero la defensa del detingut a Soldeu fa unes setmanes -i ara en presó preventiva- acusat de pedofília. De fet, el mateix despatx ja es va fer càrrec el 2012 del mateix client quan llavors va ser detingut per primer cop pel mateix motiu. L’empresonat és funcionari del comú canillenc, amb la qual cosa l’ens públic haurà d’adoptar decisions en matèria disciplinària laboral sobre l’ara processat. I està vist que a Canillo segons qui i segons com, faci el que faci, acaba trobant encaix a l’administració.
Ara ha transcendit públicament que Pol és l’advocat del detingut perquè en nom d’aquest i de la seva família ha promogut una demanda civil contra tots els mitjans de comunicació del país i contra la policia per exigir que es retirin les fotografies que al seu dia es van publicar de l’escorcoll al domicili del detingut
Tot i que la designa legal es va fer al cap de pocs minuts, o potser alguna hora, de la detenció de l’home, de 40 anys, ara ha transcendit públicament que Pol és l’advocat del detingut perquè en nom d’aquest i de la seva família ha promogut una demanda civil contra tots els mitjans de comunicació del país i contra la policia per exigir que es retirin les fotografies que al seu dia es van publicar de l’escorcoll al domicili del detingut, que va permetre comissar diversos dispositius electrònics on s’hauria de localitzar material pornogràfic infantil divers.
Entén el detingut, per a qui val òbviament tot i la seva suposada reincidència la presumpció d’innocència, que aquelles imatges atempten contra el seu honor, contra la seva imatge i contra els mateixos drets però de la seva família. La demanda es fa per la via civil, amb la qual cosa la defensa de la qual s’ha fet càrrec Cerni Pol no només abasta l’àmbit penal. També, queda clar, el civil. I vagin a saber si, al seu dia, haurà de defensar les bondats laborals del detingut, que almenys ha estat recol·locat en dues ocasions.
La primera, quan se’l va enganxar havent llançat desenes de missives que hauria d’haver repartit a Soldeu. Va preferir llançar-les en un contenidor d’Incles. Se’l va enxampar. Però no se’l va acomiadar. Va passar del departament de circulació al de Medi Ambient. Després d’un any a la presó arran de la primera detenció per pedofília, va anar de Medi Ambient a Serveis. Tant ha fet de jardiner com ha treballat a la deixalleria compartida amb Encamp o s’ha responsabilitzat d’algun aparcament.
Amb tot, que el conseller defensi el funcionari detingut està generant una forta estupefacció. Art i part, es podria venir a dir. I malgrat que tothom té dret a la defensa, no s’acaba d’entendre que en un cas que genera tantes susceptibilitats i que vincula una matèria tan sensible, el conseller advocat assumís el cas com si tal cosa. Cert que no és un superior jeràrquic immediat. Però bonic no ho és gens. Més aviat poc. Molt poc.
Comentaris (16)