El madrileny Carlos Verona, que actualment es troba a les files del Lidl-Trek, ho té clar: “Andorra va fer les coses molt bé. Jo vaig arribar durant el mes de febrer del 2015, gairebé dels primers després de la generació dels ‘Purito’, Florencio, Vicioso, Dani Moreno... Dels que encara estem en actiu, crec que soc el que més temps porta aquí. El país va fer les coses molt bé a l’hora d’obrir-se econòmicament, van saber detectar bé el que necessitàvem els ciclistes professionals per escollir el Principat com a residència i des del primer minut ens hem sentit més que benvinguts”, reconeix.
Verona, un dels organitzadors de la clàssica UCI que es disputarà al país el pròxim 22 de juny, afegeix que han estat tot facilitats des que han arribat: “El fet que existeixi la figura de la residència passiva ha ajudat molt al fet que ens instal·léssim aquí. Està clar que la majoria hem arribat o arribarem per la baixa fiscalitat, però el que et trobes aquí en el teu dia a dia com a esportista professional és una cosa que no trobaràs pràcticament a cap altre lloc”, afegeix, posant en relleu les carreteres, la convivència amb els conductors, els ports d’altura o, a nivell familiar, aspectes com l’educació, la sanitat o la seguretat.
Mentre que Verona opta per entrenar per la Massana i quedar-se per les parròquies altes com ara Ordino, Arcalís o el port de Cabús, García Cortina i Soler opten per sortir del Principat, baixar a la Seu d’Urgell i anar direcció a Puigcerdà
Per la seva part, el ciclista del Movistar Team, Iván García Cortina, agraeix el clima del Principat tot i les seves particularitats: “El gran avantatge d’Andorra, precisament, per mi és aquest. Per molt que sembli que neva, a la carretera ho fa a les tardes o a les nits. Per als ciclistes, poder entrenar tots els dies sense que plogui, encara que faci fred i t’hagis d’abrigar, és un plaer. Altres anys ho he combinat amb l’esquí de muntanya, ja que són disciplines semblants, però aquest any ni això, he pogut entrenar sempre”. Una opinió que coincideix amb la d’un dels seus excompanys, Marc Soler, que actualment forma part de l’UAE Team Emirates: “Aquí fa fred, però amb el pas dels anys sembla que n’està fent menys. Jo porto aquí des del 2018 -una mica abans- i recordo anys de no tocar la bici per la neu. A vegades trobes a faltar una nevada com aquelles”, assenyala.
Preguntats per quines són les carreteres que més freqüenten, els tres corredors espanyols opten per rutes diferents. Mentre que Verona explica que “entreno per la Massana i sempre que puc intento quedar-me per les parròquies altes com ara Ordino, Arcalís o el port de Cabús, el que més he freqüentat, per no creuar el trànsit d’Andorra la Vella”, García Cortina i Soler opten per sortir del Principat en direcció a Puigcerdà. “La volta que més m’agrada és la de les 3 Nacions. Fer el port d’Envalira i llavors baixar pel Pimorent, passar per Puigcerdà i tot aquest recorregut està molt bé. Acumules bastantes hores, desnivell i t’ho passes bé”, confessa el ciclista asturià, que sovint baixa amb Soler cap a la Seu d’Urgell. “Tots els de la bici sempre coincidim algun dia, sigui fent un cafè, o fent un dia més llarg, però ens acabem coneixent tots. Som molts ciclistes de moltes nacionalitats, però coincideixo més amb els espanyols. Pedrero, Castroviejo, Roger Adrià, potser són els corredors amb qui més coincideixo”, afegeix el català.
García Cortina s’ha apuntat a les clàssiques més imminents: París-Niça (9-16 març), Milà-Sanremo (22 març) i París-Roubaix (13 abril), Verona ja prepara la Volta a Catalunya (24-30 març) i Soler ja està enfocat en preparar-se com un dels millors gregaris de Pogacar
És bastant comú coincidir per les carreteres del Principat amb altres professionals i els ciclistes espanyols solen agrupar-se entre ells. Els companys més fidels de Verona són els mateixos Soler i Cortina, Cristian Rodríguez (Arkea), Edu Prades (Caja Rural) i els seus companys d’equip Juanpe López i l’Aleix Espargaró. L’expilot oficial de MotoGP, que encara continua com a provador a Aprilia, ha signat aquesta temporada pel Lidl-Trek i els seus avenços ja són ben visibles: “Li queda fer un passet més, però és qüestió de temps i de confiança. Tota la resta, pel que fa tècnicament, es nota que és una persona que li dona a les dues rodes i té un ‘feeling’ amb la bici increïble. Pilota molt bé i això l’ajudarà. Serà qüestió de veure quant va millorant i que es donin les circumstàncies perquè pugui debutar, que espero que ho aconsegueixi”, comenta el seu amic, l’encarregat d’aconsellar-lo en aquesta nova etapa.
El calendari que espera als tres corredors és del tot variat. García Cortina s’ha apuntat les clàssiques més imminents, la París-Niça (9-16 març), on ja va guanyar una etapa l’any 2020, la Milà-Sanremo (22 març) i la París-Roubaix (13 abril) amb l’objectiu de “tornar a aixecar els braços després d’un bon temps”. Un cop finalitzada la Volta a l’Algarve el passat cap de setmana, Verona descansarà uns dies al Principat fins a la Volta a Catalunya (24-30 març). I Soler ja està enfocat en les grans voltes, on serà un dels gregaris de luxe de l’actual millor ciclista del món, l’eslovè Tadej Pogacar: “La idea amb l’equip és fer Tour-Vuelta, així que estaré en aquestes dues curses. A la Vuelta sempre tinc una mica més de llibertat per anar a buscar més resultats o aspiracions personals, en canvi al Tour serà per treballar pel Tadej i aconseguir el ‘maillot’ groc amb ell”, confessa. “Es fa estrany que vagi a una cursa i no guanyi. La veritat és que ens té una mica mal acostumats, perquè allà on va, guanya”.
Enguany, el país tindrà un final en alt d’etapa a la Vuelta, una cita que el de Vilanova i la Geltrú ja espera amb candeletes, però una de les proves més esperades d’aquest curs serà l’Andorra MoraBanc Clàssica. Per primera vegada, els andorrans podran gaudir d’una cursa dins el calendari de la màxima categoria i ciclistes com Verona en són conscients: “Estic molt content que, juntament amb Gerard Riart i el seu suport tècnic, hem pogut tirar endavant aquesta cursa. La veritat és que, tant Andorra Turisme com MoraBanc, han apostat pel projecte des del primer minut i, després de diversos anys treballant per trobar la data exacta -el que més ens ha costat- en un calendari UCI cada cop més ajustat, crec que hem trobat una data bastant bona. La participació està costant, perquè al final hi ha una nova cursa a Copenhaguen i és complicat, però amb el temps aconseguirem tenir una bona llista de sortida. La data i el territori són realment molt bons. Hi haurà dos equips World Tour: el Lidl-Trek serà un d’ells i, si res no canvia, jo seré de la partida”, assegura.
Aprofundint en aquesta clàssica, els tres corredors coincideixen: “És una cursa de país, Andorra es caracteritza pels ports, i poder recórrer totes les parròquies i visitar el major nombre de llocs emblemàtics d’Andorra ha de ser una prova dura”. Verona reconeix que “la idea és que el final vagi canviant per explorar diversos punts d’Andorra, i aquest any podem confirmar que serà en algun lloc de la Massana”, afegint que encara no es pot fer una confirmació oficial de l’arribada, ja que depèn de temes logístics, però que es desvelarà el pròxim 6 de maig en la presentació oficial de la prova.
“Tal com està Andorra, amb les muntanyes que hi ha, pots fer entrenaments en alçada, ports llargs, el dia que vols fer més pla pots anar cap a Puigcerdà, tens molta varietat per escollir. No fa falta que siguis un tipus de ciclista en concret -‘sprinter’ o escalador- pel tema dels ports aquí”, coincideixen els entrevistats, convençuts que residir al Principat és de les millors decisions que han pres en la seva trajectòria, remarcant que la qualitat de vida és un dels factors diferencials perquè, any rere any, cada cop siguin més els qui sol·liciten una llicència professional al país.
Comentaris (6)