Per anar tranquil a la Seu de la Justícia, vagi-hi sense casc

El complex judicial no té cap espai -i la presidència del Consell Superior ha declinat volgudament la possibilitat- on els usuaris puguin deixar dipositades pertinences d’ús prohibit a l’interior de les instal·lacions i s’han de deixar al carrer

Anar amb moto a la Seu de la Justícia pot acabar sent una odissea. Portar per un descuit un utensili de cuina o un petit ganivet de muntanya a la motxilla, més enllà d’un perill, segurament comportarà que se n’hagi de desprendre. O, en el millor dels casos, que el deixi fora, al carrer, a les escales de l’edifici, i quan surt de fer les gestions que li pertoqui, torni a trobar i pugui recuperar la seva pertinença. Sia com vulgui, per anar tranquil al magne edifici judicial de la Baixada del Molí, faci-ho sense portar casc.

El complex judicial no té cap espai -i la presidència del Consell Superior ha declinat volgudament la possibilitat d’habilitar per exemple uns armariets en el vestíbul de la planta baixa. on hi ha tot un pany de paret lliure de qualsevol altre objecte- on els usuaris puguin deixar dipositades pertinences d’ús prohibit a l’interior de les instal·lacions i s’han de deixar al carrer. Si acudeix a la Seu de la Justícia acompanyat d’un gos, podrà deixar-lo lligat a l’exterior, en un punt habilitat a l’efecte amb utensili per poder beure i tot.

Si el que du és un casc, la majoria d’usuaris també el deixen allí, en el lloc previst per als gossos, tot esperant que no hi hagi ningú que s’enamori de la protecció cranial. No són pocs els que advertits pels vigilants privats que no es pot entrar al recinte amb casc, surten a l’exterior i miren que algun establiment dels que hi ha a tocar de la seu judicial els pugui fer el favor de guardar-los una estona l’objecte.

No són pocs els que advertits pels vigilants privats que no es pot entrar al recinte amb casc, surten a l’exterior i miren que algun establiment dels que hi ha a tocar de la seu judicial els pugui fer el favor de guardar-los una estona l’objecte

No són pocs els treballadors de l’administració de la Justícia i col·laboradors de la mateixa que han demanat que s’instal·lin uns armariets. La resposta ha estat negativa. Com que per l’arc de seguretat hi ha elements metàl·lics que també xiulen -una petita navalla plegable, una forquilla d’un temporer carregat amb una motxilla que acudeix a la seu judicial a buscar un certificat de penals, per posar dos exemples- en funció del protocol establert, el propietari de la pertinença en qüestió se n’ha de desprendre.

Seguint les instruccions donades, els vigilants no poden fer-se càrrec de cap d’aquests objectes i, per tant, com en el cas dels cascs, cal arriscar-se a deixar l’utensili que escaigui al carrer i pregar perquè no acabi en mans alienes. I tot plegat, han explicat fonts coneixedores del cas, perquè hi va haver un bon dia, a l’inici del camí de la nova seu, que una persona hauria acudit a un acte judicial amb un casc. La presència era derivada d’un conflicte familiar i en rebre la decisió judicial que escaigués, i no satisfer a qui duia el casc al braç, aquest va arremetre contra l’altra part amb l’objecte en qüestió.

“S’entén que hi hagin certs objectes amb els quals no es pot accedir a l’interior de l’edifici. Però no s’entén aquesta oposició radical del Consell Superior de la Justícia a col·locar uns armariets o una prestatgeria on, qui ho necessiti, pugui dipositar les seves pertinences i no les hagi de deixar al carrer o se n’hagi de desprendre-se’n.” En fi, coses de la Justícia. I del poc sentit comú.

Comentaris (7)

Trending