L’amenaça “invisible” de la violència masclista digital

Dues expertes assessoren i donen consells per afrontar les agressions d’aquest tipus via internet o xarxes socials, amb un punt clau: la víctima mai ha de sentir-se culpable de res

Que el món digital té avantatges i perills ningú ho pot negar. Internet i les xarxes poden ser també utilitzades per fer males accions, fins i tot delictes, en molts àmbits. I la violència masclista també n’és un. Això és el que s’ha volgut remarcar en la conferència organitzada aquest vespre a Ràdio Andorra. Dues expertes, Clara Gràcia i Èlia Jornet, de la consultora Lagroc, han alertat dels riscos existents i també han donat consells sobre com afrontar-los. Un d’essencial: que es tingui clar que la culpa mai és de la víctima.

L’acte ha estat organitzat conjuntament pel Govern i el Consell General, com a commemoració, dissabte, del Dia Internacional contra la violència envers les dones, el 25-N. Sota el títol ‘Eines per a la detecció, la prevenció i l’actuació davant les violències masclistes digitals’, la xerrada, celebrada a Ràdio Andorra, ha volgut alertar que aquest entorn és de risc i, per tant, ajudar a donar mecanismes tant per a la prevenció com per saber com actuar en cas de ser-ne víctima o conèixer alguna afectada. El cap de l’executiu, Xavier Espot, ha remarcat que molt sovint es tracta d’una “amenaça sovint invisible” i ha admès que “encara queda molt a fer en el terreny de la conscienciació social”.

Les dues expertes han posat en rellu un fet clau: les violències masclistes en l’entorn digital tenen riscos associats greus. Sobretot, pel fet que “és més complicat fugir”, com ha explicat Jornet. D’un bus, per dir-ho d’alguna forma, es pot baixar. D’internet o una xarxa social la persona que agredeix pot seguir. “Hi ha més permanència”, ha apuntat. I, a més, pot ser de qualsevol lloc, no de l’entorn més proper.

I com al món real, la violència masclista digital pot tenir “múltiples manifestacions”, com explica Gràcia. Des d’insults al fet de compartir imatges o vídeos de forma no consentida fins a altres més “subtils”. També algunes realment perilloses, ja que s’han donat casos -i no pocs- d’homes que han accedit als dispositius d’altres dones per agafar material i, posteriorment, difondre’l. Davant aquestes pràctiques, una cosa cal tenir clara, avisa Jornet.

“Cal entendre que, per molt que hi pugui haver una errada de seguretat, que no sempre hi és, la culpa mai és de la víctima. Sempre de l’autor, de l’agressor”, ha comentat. Per tant, és una clau a l’hora d’afrontar una problemàtica que, per a les expertes, forma part del “patriarcat”. Es tracta, avisen, “d’una altra eina que tenen per perpetuar aquesta violència” i “un altre àmbit en el qual la poden exercir”.

Durant la xerrada, justament, Jornet i Gràcia han volgut donar eines i consells sobre com afrontar aquestes situacions. Tant per a qui les han patit de forma directa com per aquelles persones que en coneixen casos. Un primer punt essencial és “documentar tot el que passa”. I això implica guardar tant els missatges com el nom de l’usuari o l’URl”. Clau també és no sentir-se culpable, com s’ha dit anteriorment, i, si es té, saber demanar suport a les xarxes de reforç properes.

I, en el cas d’haver de donar suport a una coneguda que hagi estat víctima, el consell també és contundent. “Escoltar activament”, han remarcat. Tot per donar suport a algú que ha patit una xacra que, malauradament, també es troba al món digital i, per tant, davant un dispositiu tecnològic cal prendre les degudes precaucions i saber actuar.

Comentaris

Trending