De l’agenda de Pallardó a les de Villarejo

Més enllà del ‘notice’ del FinCEN, la connivència entre les fiscalies espanyola i andorrana per obrir una causa general contra BPA va partir dels apunts de l’empresari valencià; ara les notes del controvertit comissari evidencien que tot va ser un muntatge

Si el principi de tot plegat va ser una agenda, en aquest cas la de Rafael Pallardó, un empresari valencià establert a Barcelona amb molta relació amb la Xina per raó de la mercaderia que ven -fonamentalment marroquineria-, unes altres agendes, les del comissari jubilat José Manuel Villarejo, poden ser la culminació d’un cercle virtuós i, més encara, adulterat i fins i tot pervertit. Amb l’operativa de Pallardó i arran del ‘notice’ del FinCEN es va orquestrar la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA). Amb les notes del policia s’evidencia aquell muntatge.

Tres dies després de la nota de l’organisme americà, la connivència entre les fiscalies espanyola i andorrana va portar a l’obertura de la causa general contra BPA amb la qual es va justificar l’accés al banc, la seva intervenció i la detenció i empresonament del CEO de l’entitat, Joan Pau Miquel. La causa es va posar en marxa amb moltes de les pàgines de l’agenda de Pallardó -no pas totes, les que citaven altres bancs andorrans es van ometre, seguint el patró establert per la ‘policia patriòtica’ que filtrava sols parcialment- i una declaració de l’empresari imputat en el ‘cas Gao Ping’ a Madrid.

José Manuel Villarejo i Josep Maria Pijuan.

Relacionat

La ‘policia patriòtica’ implica el magistrat Pijuan en maniobres immerses en l’‘Operació Catalunya’

Seguirien les xuclades de les bases de dades de BPA i Banco Madrid i altres maniobres de, com a mínim, molt dubtosa legalitat i que haurien hagut de comptar amb la cooperació d'autoritats andorranes. Ara és ben clar que Espanya buscava desesperadament dades dels Pujol o de qualsevol dirigent polític català que tingués la independència de Catalunya entre cella i cella. I que ho van fer a través de qualsevol mitjà que estava al seu abast. Encara que no tingués cobertura legal.

Els apunts fets de manera escrupolosa per un dels principals caps visibles de la ‘policia patriòtica’ espanyola posen de relleu trobades i contactes que impliquen moltes persones a banda i banda del riu Runer

Mesos després de la intervenció de BPA, quan l’enrenou dels primers temps es va començar a calmar o, com a mínim, a assentar, va començar a aflorar la trama policial contra catalans secessionistes que, col·lateralment, com a víctima necessària, va atacar la sobirania andorrana i va liquidar un dels agents del seu sistema bancari, deixant sense feina desenes de persones i col·lapsant la Justícia del Principat amb un munt de causes, de derivades judicials, per justificar, per avalar, tots aquells moviments i l’enderroc d’una empresa que anava vent en popa.

La guerra pel ‘cas Pegasus’ entre el PSOE i el PP a Espanya ha acabat de fer emergir a la superfície tota la brutícia de la claveguera. I han pres més sentit que mai declaracions del controvertit José Manuel Villarejo -que no és pas un penedit però sí qui està pagant més el ‘pato’ d’una història que fins i tot ha esquitxat la monarquia espanyola- i fins i tot les seves agendes, còpies de les quals figuren en les múltiples causes que hi ha obertes també contra el policia en jutjats espanyols i, fonamentalment, a l’Audiència nacional.

Els apunts de Villarejo deixen entreveure la importància d’Andorra en tot l’entramat de la ‘policia patriòtica’ contra els Pujol. I fins i tot, com a mínim, s’insinua la col·laboració entre les fiscalies i fins i tot, com ja va publicar l’Altaveu, amb el magistrat Josep Maria Pijuan. Cooperacions indirectes o de retruc. Però que deixen clar que volgudament o sense, per atacar o per defensar, tot allò era un muntatge.

El digital català ‘El Món’ ha publicat les darreres hores alguns fragments de l’agenda de Villarejo. I posa de relleu, entre altres coses, que Villarejo va anotar les trobades entre membres de l’aparell judicial espanyol i l’andorrà. I no pas trobades oficials i formals. No era això. I davant d’aquest mar brut pel clavegueram, allò que una agenda va obrir sembla que el que una altra agenda reflecteix està a punt de tancar-ho. O hauria.

Etiquetes

Comentaris (9)

Trending