Però qui té clar el camí que ha de seguir l’acord? Quines són les institucions implicades? I els tempos? Hi ha processos en paral·lel que desconeixem? Tot plegat és el que hem volgut mirar d’explicar amb l’ajuda del secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba.
On som ara? Com s’ha dit, el desembre del 2023 es van tancar les negociacions i fins a l’abril del 2024 es va fer un primer ‘legal scrubbing’, una revisió jurídica, que un cop finalitzat permet arribar a la rúbrica i publicació del text (el que es pot consultar actualment). Llavors, la Comissió elabora una recomanació de decisió de signatura i d’aplicació provisional, que juntament amb el text s’envia al Consell de la Unió, que és on ens situem a dia d’avui, esperant la decisió sobre la proposta enviada.
El Consell està format pels 27 estats membres i està estructurat en dues capes. A la capa de sota, per dir-ho d’alguna manera, hi ha els grups de treball, entre els quals, el grup EFTA, que fa el seguiment de l’Espai Econòmic Europeu, Suïssa, Andorra, Mònaco i San Marino, i que per tant, és qui segueix l’acord. El grup està format per delegats dels 27 països i per tant, es pot definir com a “tècnico-polític”. Per sobre, hi ha el Coreper, comitè de representants permanents, “ambaixadors, una capa molt més política i que té poder de decisió”.
Des que el grup EFTA va rebre el text, estan duent a terme un segon ‘legal scrubbing’, entres els serveis jurídics del Consell i d’Andorra, per assegurar que el text compleix amb tots els tractats europeus vigents o que la Comissió no s’ha extralimitat, que no s’estiguin envaint competències... I a més s’hi suma un jurista lingüista. “Per què? Perquè vam lliurar un text en anglès i el Consell n’ha de preparar 25 versions amb tots els idiomes i els matisos han de ser idèntics. És a dir, un advocat de Grècia i un de Tallinn han d’arribar a la mateixa conclusió”, exposa Riba.
Tot i aquesta revisió, la substància, el fons del text, ja no varia. A més, el text de l’acord també es fa arribar a les capitals dels Estats membres “per assegurar que no tenen observacions addicionals”. Pot passar? Sí, com el cas d’Itàlia amb San Marino i el protocol financer. “El delegat italià no hi veu res, ho envia a Roma i ells sí que volen garanties addicionals”, que és el que estan treballant ara i que en part explica el retard que porta la decisió.
Cal tenir clar, també, que si s’han de fer matisos o canvis de paraules o de redactat que afecten Andorra s’avisa perquè pugui garantir que no suposa una incoherència amb el que s’havia negociat. Tot això pot fer que el text final, pugui tenir algunes diferències amb l’actual, no amb el fons, insistim, però sí en paraules o formes de redactar. “A vegades cal tocar una paraula en anglès perquè les altres 24 versions tinguin un opció, perquè potser aquella paraula en lituà no existeix”.
POSAR EN DUBTE LA NEGOCIACIÓ?
Hi hauria opció, però, de posar en dubte la negociació? D’anar més enllà i no modificar només petits detalls, sinó replantejar capítols sencers o tot l’acord en si? “Hi ha qui ho prova”, reconeix Landry Riba. Però si ara algú decidís que l’article 5 no li agrada i que cal refer-lo de dalt a baix, “els Estats podrien forçar a tenir la discussió, però caldria la unanimitat dels 27, per tornar a enviar un nou mandat a la comissió i assegurar que es posen d’acord per renegociar només allò que tu vols i no tot el text. I la unanimitat no s’obté”. D’aquí que el procés sigui tan llarg, “o més llarg del que pensàvem”. Itàlia ha trobat una qüestió en relació al protocol financer amb San Marino i el que s’intenta és trobar una solució que no afecti el fons negociat i que per tant, no impliqui Andorra. “La base sempre és la mateixa: mentre no qüestionis els acords, tot és relativament possible. D’aquí ve la dificultat del plantejament de Concòrdia”, perquè el que plantegen és tornar a començar.
NATURALESA JURÍDICA
Un cop fet tot això, és quan es pren la decisió sobre la naturalesa jurídica. Fins ara s’ha vist que l’acord té parts que podrien ser ‘EU only’ i parts que podrien ser considerades mixtes, malgrat que en la negociació es va plantejar com a exclusiu UE i això és el que diu la primera proposta de decisió redactada. Per tant, torna a ser debat i decisió dels 27, i és on arriben “apreciacions o doctrines nacionals, com la tradició francesa que és mixta, Espanya és més oberta o Dinamarca també és de tradició mixta”. Tot això ja pot fer intuir cap on aniran les coses i això també fa que alguns països hagin interpel·lat Andorra per saber com els afecta o condiciona una opció o l’altra. Si és ‘EU only’, un cop aprovat pel Parlament Europeu, s’aplica sense més problemes. Si és mixt, es pot aplicar la part que no suposa inconvenient, però quedarien en suspens, fins que els 27 estats ho ratifiquessin, les parts considerades mixtes. A priori, unes poques qüestions que no haurien de condicionar l’aplicació de l’acord.
La voluntat, sempre s’ha dit, és que sota presidència polonesa del Consell es pugui adoptar la decisió, però al grup EFTA li queda tan sols una reunió d’aquest mandat. Riba insisteix que no tenen data fixada, que ningú els ha convocat i que per tant, tampoc saben l’ordre del dia. La lògica diu que l’adopció de la proposta de decisió de la Comissió hauria de ser aquest mes que ve, però com ja ha passat en ocasions anteriors (Brexit, pandèmia) l’actualitat pot condicionar (aranzels de Trump o guerra Israel-Palestina).
Un cop acordada la naturalesa jurídica, s’adopta la decisió i es delega la signatura. Una decisió que es pren per unanimitat, “qüestió que no és menor, perquè implícitament el que estàs dient és que estàs d’acord amb el text i per tant, encara que l’acord sigui mixt, si això marxa a les capitals per ratificar-ho, difícilment tindran una opinió contrària”. Un cop signat, el text torna a canviar d’institució: arriba al Parlament Europeu.
ÚLTIMS PASSOS
Un cop el text arriba al Parlament, s’han de fer dues coses: toca treball en comissió, concretament a la comissió d’Afers Exteriors, i cal prendre un consentiment. La comissió, un cop rep el text, prepara l’informe per obtenir el consentiment, que el presenta al ple i recomana votar sí o no. “No s’hi pot fer cap esmena, només dir sí o no”. Per tant, abans de tancar l’informe es passa una mena de procés d’esmenes, on tant la comissió d’Afers Exteriors com altres redacten els ‘interim reports’. Què són? “Informes no vinculats que es fan durant el ‘legal scrubbing’ del Consell, perquè els parlamentaris van seguint els treballs, poden demanar compareixences o fer visites i l’objectiu és un efecte d’influència”. Quin sentit tenen doncs? “Si fos el Parlament qui expressés dubtes sobre l’acord, si aquests informes en comptes de dir que l’acord és positiu anessin en el sentit contrari, el Consell de la UE no li acabaria enviant el text per molt que s’hagués signat”. En definitiva, quan un text arriba al Parlament, és perquè es tenen garanties que els parlamentaris hi votaran a favor. “Volen evitar la ‘surprise policy’, és a dir, sorpreses poques”.
Tenint en compte doncs, que a la web del Parlament es poden consultar ja les esmenes que les diferents comissions presenten a la proposta de decisió del Consell, es pot intuir que estem a la fase final. Perquè quan el text arribi al Parlament es tindrà tot més o menys a punt per una tramitació que pot durar “3, 4 o 5 mesos” fins que s’elevi al ple. Si el vot és favorable, s’informa el Consell i es fa el que es diu “celebrar la conclusió de l’acord”. Aquí “ells ja han acabat i la conclusió té efecte de ratificació per la part europea”.
Llavors, torn d’Andorra: referèndum i si el resultat és favorable, cap al Consell General. En cas que l’acord fos mixt, a més, caldria modificar la llei de tractats internacionals per permetre l’entrada en vigor de forma provisional de tot l’acord excepte la part considerada mixta.
Comentaris (4)