Parròquies

El carrer més ‘emprivat’ d’Andorra

Les obres de remodelació de l’avinguda Meritxell deixen tot un seguit de veïns d’una zona propera a l’Hiper sense pràcticament poder sortir de casa amb vehicle

Un pas privat i tancat a pany i forrellat és l’únic que permet a part dels veïns de l’indret poder accedir a la xarxa viària; això quan no s’oblida deixar la porta oberta

La tanca que priva de sortir pel pas privat que dóna al carrer de la Unió.. ALTAVEU
La tanca que priva de sortir pel pas privat que dóna al carrer de la Unió. | ALTAVEU

T. S.

Les obres de remodelació i embelliment de l’avinguda Meritxell estan tenint molts efectes secundaris, per dir-ho d’alguna manera. Passejar entre tanques i maquinària seria el de menys pels veïns d’una part del carrer d’Emprivat. Ells, el que volen, és poder sortir de casa. Amb els seus vehicles. I no sempre poden. I és que el carrer on viuen és tan ‘privat’ que amb les obres ha quedat encara més aïllat del que ja ho és habitualment.

El d’Emprivat és un carrer molt atípic. Per començar està dividit en dos pel centre comercial E.Leclerc i una de les parts té la seva sortida natural cap al carrer Babot Camp. Perquè ens entenguem: a la zona de l’Hiper Andorra. És la única sortida pública que té. En condicions, és clar. Però si a l’inici de la intervenció a l’avinguda Meritxell es va mantenir un pas perquè els veïns del carrer poguessin fer una vida més o menys normal, l’avenç de les obres ha barrat el pas del tot. La solució? Un petit pas encara més privat que dona al carrer de la Unió.

El pas en qüestió, per on amb prou feines passa un vehicle, és privat i tancat. No és pas d’accés públic. Però per resoldre la situació actual, es va acordar que aquesta passera es podria usar. Era la única manera que tindrien els veïns dels immobles del carrer per poder sortir amb els seus automòbils a la via pública. Això quan just davant d’aquell punt de sortida no hi ha taxis (el comú d’Andorra la Vella ha establert una parada de taxis just en el punt de sortida del carreró), repartidors o altres vehicles indegudament estacionats. Això quan la tanca que fins ara habitualment delimitava la finca no està clausurada.

Dimarts al vespre, per exemple, alguns dels veïns del bloc número 9 del carrer d’Emprivat es van trobar amb la primera sorpresa gran. La tanca en qüestió estava tancada amb clau. Com usualment havia estat just fins abans que s’acordés que temporalment aquell pas seria el que permetria els veïns del carrer poder enllaçar els dos garatges (unes 40 places de pàrquing) amb la xarxa viària pública. Una badada o manca de comunicació van fer que la porta es tanqués. I els veïns no en tenen les claus. 

Van ser múltiples les trucades de queixa al servei de circulació de la capital que, paradoxalment, en un primer moment, si més no els agents que atenien les queixes, no tenien ni idea de quina era la problemàtica ni la solució a la situació plantejada pels veïns. Així que durant unes hores, els ciutadans que necessitaven sortir amb el seu vehicle, no ho van poder fer. I el carrer d’Emprivat va ser més privat i anònim que mai. I sense 'sortida automobilitzada’ cap a la via.