Han passat uns quants dies per analitzar en fred l’anul·lació dels comptes de Donald Trump a Twitter i Facebook, més la posterior cancel·lació per part de Google, Apple i Amazon a Parler, l’aplicació que més havia crescut des de l’expulsió del president de les xarxes socials.

Ni Bradbury podia haver-ho imaginat d’aquesta manera: les plataformes que es venien al món com a lliures i democràtiques, una mena d’àgora ‘online’ de debat i entreteniment, han condemnat amb un clic a l’ostracisme digital un president democràtic per difondre ‘el discurs de l’odi’, una norma que està vist que no tocava a dictadors com ara Maduro o Jamenei, orgullosos usuaris d’aquestes xarxes.

El debat no va d’esquerres i dretes. El debat va d’un canvi d’eix al poder mundial, on empreses  que comercialitzen audiències sense cap tipus de control real subverteixen les lleis locals, dictaminant què pots i què no pots llegir, no importa on siguis, i què és veritat i què és mentida des de despatxos a Califòrnia, reconfigurant les nostres institucions fins al punt que ja no fan falta jurats per determinar quan una declaració és un delicte: només cal escoltar als ‘departaments de moderació’ de Facebook o Twitter.

La cancel·lació que s’ha fet  aquest any amb Donald Trump és una pèssima notícia, tan dolenta com el rol de Cambridge Analytica el 2016 perquè aquest guanyés les eleccions

Perquè aquestes plataformes no són Apalabrados ni Tinder, són espais on avui passa gran part del debat i del relat polític a tot el món, el full en blanc on governs, polítics i empreses despleguen el seu discurs a una velocitat de vertigen, un ecosistema que ha desplaçat els mitjans massius a un rol de simple repetidor dels continguts que hi poden trobar-se. La cancel·lació que s’ha fet  aquest any amb Donald Trump és una pèssima notícia, tan dolenta com el rol de Cambridge Analytica el 2016 perquè aquest guanyés les eleccions. Malauradament som testimonis un cop més d’una reinterpretació de la democràcia, tal com la coneixíem, liderada per empreses empoderades per la nostra passivitat com a usuaris acrítics.

Ara Twitter i la resta de tecnològiques m’han censurat. A mi, a tu i a milions de ciutadans arreu. Ens han prohibit conèixer ni tan sols l’opinió de Donald Trump i de milers de comptes que li donaven suport. I això és molt perillós, tinguis la ideologia que tinguis.

La solució? Continua utilitzant aquestes xarxes, però de manera crítica. Mai no creguis que allò que surt al ‘timeline’ és la realitat, sempre contrasta. I que sàpigues que el que hi veus no només és resultat d’una neutral intel·ligència artificial: com usuari d’aquestes xarxes ets producte i subjecte de l’experiència de manipulació més gran de la història.

I que no et sorprengui si un dia et fan fora per la teva opinió: al cap i a la fi li ho han fet al president dels Estats Units, i aquell dia probablement hagis fet ‘like’.