Fa uns dies lloàvem els resultats dels nostres esportistes andorrans als Jocs dels Petits Estats aconseguint 20 medalles. Ara doncs, ens toca posar llum sobre els extraordinaris resultats de la nostra delegació dels Special Olimpics a ni més ni menys que als Jocs Mundials de Berlín assolint el grandíssim resultat de nou medalles; amb tres ors, tres plates i tres bronzes.

Cal recordar que els Jocs Mundials d’Olimpíades Special de Berlín són l’esdeveniment esportiu inclusiu més important al món; un acte esportiu que celebra la diversitat de l’esport i el seu poder per unir a les persones en tots els àmbits de la vida. De ben segur que el lloc escollit per aquests Jocs Mundials no és fruit de l’atzar. Berlín, ciutat històrica i simbòlica per trencar murs, barreres i fronteres. I és precisament això el que encara necessita la nostra societat, trencar murs i barreres imposades, i quin millor mitjà per fer-ho que a través de l´esport.

L’esport permet destruir els prejudicis. Quan promovem la inclusió en l’esport ajudem a normalitzar la diferència, a destruir estereotips de diferencia física, mental, social o econòmica i no només pels qui practiquen l’esport sinó també per la societat en general. Cal doncs començar a incloure i a normalitzar la pràctica esportiva per tots i a no deixar ningú de banda pel fet de que sigui diferent.

“L’esport permet destruir els prejudicis. Quan promovem la inclusió en l’esport ajudem a normalitzar la diferència, a destruir estereotips de diferencia física, mental, social o econòmica i no només pels qui practiquen l’esport sinó també per la societat en general”

L’esport és poderós i capaç de fer evolucionar la societat. És cabdal perquè permet, d’una manera molt espontània i senzilla socialitzar-se amb més facilitat, sigui com sigui la persona o l’esportista. L’esport permet que l’esportista estigui connectat amb el seu entorn i facilita la comunicació amb aquest. En el cas dels nostres Special la seva  participació en esdeveniments esportius els permet tenir un sentiment de pertinença i orgull tant per si mateixos com pels demés companys tot implicant la participació d’amics i familiars i enfortint lligams. La seva integració a la societat també els dona l’oportunitat de convertir-se en líders i referents per d´altres generacions.

I precisament això afavoreix la representativitat d’aquest col·lectiu. És important tenir referents com els nostres esportistes que han participat en aquests Jocs perquè pot ser descoratjador per d’altres joves en les mateixes condicions no tenir a ningú amb qui identificar-se i així motivar-los a realitzar el mateix esport o a voler involucrar-se en una activitat.

D’això és tracta, de trencar l’aïllament i per tant el sentiment de solitud per tots aquests joves esportistes. Aquest aïllament profunditza encara més aquest sentiment de diferencia sentint-se poc acceptats i moltes vegades víctimes de conductes i comentaris inadequats.

Per tant és imperiós ampliar la mirada de la nostra encara tancada societat permetent, a través de l’esport, abraçar com és mereix aquests esportistes que tenen un mèrit que va molt més enllà de les medalles. El lema d’aquests Jocs era: “Junts ens divertirem i junts canviarem el món”. Els nostres Special Olímpics ja han decidit trencar murs, barreres i són tot un referent per tots els altres que vindran darrera. L’article 30 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides en el seu apartat de la Participació en la vida cultural, les activitats recreatives, l’esplai i l’esport indica la necessitat que les persones amb discapacitat puguin participar en igualtat de condicions en les activitats recreatives, d’esplai i esportives. Encara queda molt camí per recórrer. Per tant, cal seguir teixint eines i no construir murs. Passem a l’ACC!O.