Els cartells d’entrada als lavabos públics han arribat a un nivell tan alt de complexitat que normalment acabes accedint a la cuina, al rebost o a la rebotiga. Amb l’autoretrat d’Albrecht Dürer i la imatge de la Gioconda va començar tot. Posteriorment, ja vam patir per aconseguir distingir el símbol masculí del femení, la fletxa i la creu, els planetes Venus i Mars, Afrodita i Ares, però ara hi ha complicats jeroglífics en clau i enigmes indesxifrables per Fox Mulder i Dana Scully d’’Expedient X’ o Indiana Jones, i codis secrets com els de la sèrie ’V’ amb els seus llangardaixos extraterrestres.

Són missatges només a l’abast de gent que hagi fet esquí nàutic amb el monstre del Llac Ness o que hagi contribuït a establir una relació de parentiu entre King Kong i el Floquet de Neu. Hi ha una poma i una pera, una fulla de parra i una de llorer, un intestí gros i un de prim, o el sol i la lluna. Una tria, aquesta darrera, força complicada si pensem que el sol és una estrella i la lluna un satèl·lit.

“Per a poder entrar al lavabo correcte ja demanen un màster en escriptura cuneïforme persa i alfabet ugarític del poble semita nord-oriental”

Per a poder entrar al lavabo correcte ja demanen un màster en escriptura cuneïforme persa i alfabet ugarític del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC. Tan senzill que seria posar una faldilla i uns pantalons, tret que anem a Escòcia o a l’armari de Falete. Un cop a dins i després de maleir al geni del pictograma és el torn de pensar en la família del que ha instal·lat l’interruptor del llum perquè o és d’aquests amb temporitzador o és a fora de l’habitació.

Seguirà, i per ordre d’aparició, el de les aixetes que poden ser amb regulador i d’on surt menys aigua que del pantà de Susqueda, o amb sensor de moviment que t’obliga a fer anar les mans com si estiguessis ballant l’’Aserejé’, o amb rodeta. Aquestes aixetes ofereixen dues opcions: la funció d’apagat o la de míster samarreta mullada o de Capità Pescanova però sense l’impermeable groc.

Després t’intentaràs eixugar les mans i la resta del cos amb un assecador amb la sensació que el lavabo està patint la despressurització de cabina d’un avió Boeing 737 Max 9. I millor portar mocadors de paper per eixugar-se perquè el paper acostuma a ser un bé escàs en els lavabos públics. El tràfic de kleenex tot esperant per a entrar al lavabo prové del Paleolític Inferior i és una de les formes més tradicionals i habituals de bescanvi.

El que abunda són els grafits. De fet, les portes dels lavabos dels bars, de les discoteques, i dels restaurants van ser la primera xarxa social de la història, després dels patis de veïnes. Sempre hi trobo a faltar frases com ara “tan bons no han de ser els taxis si Pitbull els va dedicar una cançó”, “si Pedro Sánchez ha escrit un llibre, tu també pots”, o “recordeu que Veneçuela va exportar els culebrots i Carlos Baute”. Aconseguir sortir sa i estalvi de l’estança t’atorga el títol honorífic de guanyador de dues edicions de ‘Supervivientes’. Ho vols celebrar amb una altra cervesa però et frenes. Hauries de tornar al lavabo.