Els dies passen i pesen. Portem ja molta casa a sobre i el que ens queda, malgrat l'hora de pati que ens han promès des de Govern. Vivim en un circuit tancat de televisió i mentre esperem l'arribada del meteorit, hi ha un terratrèmol a Yosemite i entra en erupció un volcà a Indonèsia. Alguns s'han transformat d'experts en epidemiologia a teòrics de la vulcanologia encara que el nom de Karakatoa els soni a sidreria de Santurtzi o a pub de Canet-Plage, i això que els Siniestro Total ja cantaven fa alguns anys allò de "la explosión del Krakatoa fue el día de nuestra boda, lo recuerdo con nostalgia, me provocó neuralgia".

Els Siniestro sempre són un bàlsam en aquests temps de foscor i on la informació del trànsit de la tornada de Setmana Santa es resumeix a un "s'esperen importants retencions en els principals accessos al balcó i a la cuina. Durant la tarda s'espera que la circulació sigui fluida al lavabo". Mentrestant, a fora passen coses molt estranyes i no cal anar a Indonèsia.

A Espanya, Letícia Sabater amenaça de publicar un llibre i Marta Sánchez ha perpetrat un himne contra el coronavirus. Ja només falta que es desperti Godzilla. Al final ens haurem d'aïllar de la informació i fer l'apagada tecnològica. Més que res per salut mental. Que no ens espatllin aquest Dilluns de Pasqua. Després del confi-aperitiu de diumenge a Sant Julià, que ens deixin menjar tranquils la mona en el balcó.