Això és un retorn al passat en tota la regla. Molta via preferent però cada cop que vaig al metge no funciona el sistema informàtic i acabo marxant amb una fulla groga quan em pensava que ja era una espècie en extinció. I això que des de fa mesos, com a bon ciutadà, tinc metgessa referent. Un dia em diuen que la CASS està fent proves i l’altre, dijous passat al migdia, que la xarxa està saturada. Ja sé que a tots els canvis els cal una adaptació però sempre em toca a mi. El pitjor del cas és que les fulles grogues acaben en un calaix perquè m’oblido de portar-les a les bústies que hi ha a les farmàcies. Qualsevol dia me’n sortirà una de la clínica del doctor Vilanova o del pediatra Albós.

Un que és molt previsor no ha llançat el joc de senyals de fum Geyper per demanar un extracte de punts de la CASS i ja dubta si haurà d’ensinistrar una perdiu xerra de Llumeneres perquè transporti els fulls grocs embolicats a la pota. Sembla que en comptes de mirar cap al futur ho fem cap al passat. L’altre dia en una gran ciutat vaig llegir en un cartell que obrien un colmado. És veure’l i tornar enrere 30 anys. Creia que havíem passat del súper a l’híper o al ‘market’ i que el nostre nivell adquisitiu anava pujant amb cada prefix d’augment. Doncs res, que qualsevol dia ens obren un economat amb cartilla de racionament. S’han acabat les festes infantils al Xiquiparc amb canapès i Pinky; celebració a casa amb entrepans de Nocilla, i el pis que queda com si haguessis convidat Àtila i els huns. Els gin-tònics de ginebra Hendrick’s i els gots amb un diàmetre com el de les paelles del Fairy de Villabajo passen a millor vida. Tornen la ginebra Larios i els gots de tub.

Sóc de naturalesa estoic i ho puc aguantar tot sense despentinar-me però hi ha una cosa que ha fet que el meu cabell sembli el de Carmen Cervera un dia de vent. A banda de colmados, veig imitadors del grup Mecano per tot arreu. ¡Ay, Dalai!. Estic a punt de fer-me la ‘cruz de navajas’ al pit i de cridar que el ‘7 de septiembre’ no és el meu aniversari, i que hi ha marxa a Nova York encara que els pernils siguin de York. Aquesta setmana torno al metge i espero que no acabi amb una fulla groga a les mans. Hi aniré amb la confiança que abans funcionarà tot això de la via preferent que entendré allò que volien dir els de Mecano amb ‘las magdalenas de sexo convexo’.