La por a les vacunes, com a efecte secundari

fernando blanco removebg preview

Fernando Blanco

Soci-consultor de SisèGrau

Comentaris

“S'han observat els següents efectes adversos: úlceres pèptiques, hemorràgies digestives, perforacions (en alguns casos mortals), especialment en els pacients d'edat avançada. També s'han observat nàusees, vòmits, diarrea, flatulència, restrenyiment, cremor d'estómac, dolor abdominal, sang en femta, aftes bucals, empitjorament de colitis ulcerosa i malaltia de Crohn (…) Pot associar-se amb un moderat augment de risc de sofrir un atac cardíac (“infart de miocardi”) o cerebral. També s'han observat edema (retenció de líquids), hipertensió arterial, i insuficiència cardíaca. (…) També, en molt rares ocasions, edema passatger en àrees de la pell, mucoses o a vegades en vísceres i xoc anafilàctic. En cas de reacció d'hipersensibilitat generalitzada greu pot aparèixer inflor de cara, llengua i laringe, broncoespasme, asma, taquicàrdia, hipotensió i xoc…”

…i paro aquí. Això és ni més ni menys que un extracte del prospecte de l’Ibuprofè, un dels fàrmacs més consumits actualment entre persones de totes les edats, un medicament que molta gent pren de manera no controlada i a les clares es veu que, si parlem de potencial perill, hauríem de pensar mil vegades abans de consumir-ne un.

“Es diu que les emocions que més venen a la publicitat són la por i l’esperança. Alguna cosa s’està fent molt malament perquè hi hagi gent que, avui en dia, tingui més por a la vacuna que al virus”

La polèmica de les últimes setmanes, a tot Occident, sobre els possibles efectes secundaris de la vacuna d’AstraZeneca ha demostrat d’una manera brutal dos veritables efectes col·laterals de l’arribada general d’internet al gran públic i el seu ús com a eina informativa: per una banda, les pràctiques acrítiques de part de la població, que ja ni busca dades a Google (cosa per si qüestionable, si parlem de salut) sinó que, directament, es queda i difon continguts que neixen a les xarxes socials i es dinamitzen als mitjans tradicionals. I, per altra banda, la impossibilitat demostrada dels governs de tot el món de neutralitzar les ‘fake news’, fracassant un cop més en una de les seves funcions fonamentals: exercir una veu creïble i autoritzada, que comuniqui i informi eficaçment a la població sobre un tema de la importància que te la vacunació contra la Covid-19.

Aquests dies la paraula que més s’ha sentit als carrers d’Andorra, i aposto que a molts països, ha estat ‘trombo’, i els percentatges de possibilitat de cadascú de nosaltres de patir-ne un. Mentrestant, laboratoris i funcionaris d’altíssim nivell juguen un escac propagandístic mitjançant eines generadores de continguts pensats al mil·límetre, que creen en la població un estat d’opinió en la qual tots acabem parlant com si fóssim epidemiòlegs o, pitjor encara, desitjant (o recomanant!) un vaccí de tal o qual marca com si estiguéssim parlant d’una carta de vins.

No només cal posar fre al consum indiscriminat de conspiracions, dades no contrastades i rumors… sinó que, principalment, s’ha de buscar la informació a la font corresponent: el metge de capçalera. Pareu-vos només un moment a pensar quin és el fonament pel què busquem informació confiable sobre la Covid-19 en un cantant, un tuiter, una actriu o un polític i, sobretot, que ens mou a dinamitzar la notícia més impactant que ens cau al mur, sense valorar l’origen i, sobretot, l’abast real de fer rodar el rumor.

Es diu que les emocions que més venen a la publicitat són la por i l’esperança. Alguna cosa s’està fent molt malament perquè hi hagi gent que, avui en dia, tingui més por a la vacuna que al virus.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.