Era una qüestió de temps que, després de 1I/Oumuamua el 2017 i 2I/Borisov el 2019, s’observés un tercer visitant provinent de fora del nostre sistema solar. Aquest inici d’estiu, finalment, ens ha portat la notícia de la visita d’un nou turista interestel·lar, el 3I/ATLAS. El descobriment el va fer el telescopi xilè, situat a Rio Hurtado, del sistema ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) de la NASA i de la Universitat de Hawaii, el passat 1 de juliol. L’objecte es trobava aleshores a més 520 milions de kilòmetres de la Terra, entrant en el nostre sistema solar a una velocitat de 220.000 km/h en una zona del cel entre la constel·lació del Serpent i la de Sagitari.

Si primer va semblar que l’objecte es trobava en una ruta altament excèntrica que podria dur-lo a proximitat de la Terra, les observacions posteriors que es van fer amb telescopis professionals i aficionats, van confirmar la seva procedència extra-sistema solar amb una trajectòria hiperbòlica. També van confirmar que no es tractava d’un simple asteroide com Oumuamua, sinó d’un cometa com 2I/Borisov, que apareix ja amb una cabellera i una cua que podria arribar als 25.000 km segons les dades dels telescopis bessons de 2 m del observatori del Teide. Com a cometa, va rebre la denominació de C/2025 N1 (ATLAS).

En aquesta setmana que portem observant-lo, hem pogut aclarir ja algunes de les seves característiques. Tot i estar entre Júpiter i Mart, 3I/ATLAS ja mostra força activitat cometària, la seva cabellera té colors vermellosos indicadors de la presència de pols. La seva talla s’estima entre al voltant dels 15 a 20 km de diàmetre, encara amb molta incertesa per la distància i per l’activitat de la cabellera i la cua que amaguen el nucli del cometa. És ja, amb tota certesa, l’objecte interestel·lar més gran i més brillant que s’ha observat mai. Oumuamua feia entre 100 m i 200 m, i 2I/Borisov entre 0,4 km i 0,5 km. Es troba en una òrbita retrògrada, o sigui inversa al sentit de rotació dels planetes al voltant del sol, amb un petit angle de 5 º sobre l’eclíptica, anant del nord cap al sud. Aquest petit angle porta pensar que aquest cometa interestel·lar s’ha originat en el disc prim de la Via Làctia, la mateixa zona on es va formar el nostre sistema solar.

La seva trajectòria el portarà a fer un “tour” per l’interior del nostre sistema solar. Primer s’acostarà al planeta Mart, a menys de 30 milions de kilòmetres el 2 d’octubre, on el podran observar alguns dels satèl·lits que estan orbitant el planeta vermell. Desprès arribarà al periheli, el seu punt més pròxim al Sol, a 210 milions de kilòmetres el 29 d’octubre. En aquest punt arribarà a la seva màxima velocitat a 245.000 km/h i també al seu màxim de lluminositat, però malauradament no el podrem observar des de la Terra, ja que es trobarà tapat pel Sol. No serà fins al 19 de desembre que arribarà al seu punt de màxima aproximació a la Terra a uns 270 milions de kilòmetres i finalment el 16 de març del 2026, s’acostarà a uns 54 milions de kilòmetres de Júpiter.

Molts dels grans telescopis terrestres i també algun dels telescopis especials apuntaran aquests propers dies i properes setmanes i mesos cap a 3I/ATLAS per fer-ne el seguiment i intentar desvelar alguns dels seus secrets. És una valuosa oportunitat pels astrònoms, ja que els objectes interestel·lars ofereixen una connexió tangible amb altres sistemes estel·lars i porten signatures químiques que poden proporcionar informació sobre com es formen els sistemes planetaris o fins i tot oferir proves de vida en altres llocs de la galàxia. En el 2I/Borisov ja es va poder comprovar, per exemple, que desgasava entre 10 i 30 vegades més de monòxid de carboni que els cometes del nostre sistema solar, però que en altres aspectes de la seva composició era força similar. No el podrem observar ni a ull-nu, ni amb prismàtics, ja que no s’espera que esdevingui més brillant que una magnitud 11. A més, la seva posició en el cel, molt pròxima al Sol abans i després del periheli, el farà complicat a observar i serà tot un repte tant pels professionals com per als astrònoms aficionats més ben equipats.

El que serà del tot impossible és enviar una sonda al seu encontre i recollir una mostra. Tot i que l'Agència Espacial Europea està preparant per al 2029 un projecte d’interceptor de cometes que estaria en òrbita i preparat per poder investigar cometes interessants que apareixen sobtadament, la gran velocitat del 3I/ATLAS el fa inabastable per una trobada amb una nau terrestre. Per molt que es vagi frenant després de l’encontre amb el Sol, la seva velocitat pròpia es troba als voltants dels 210.000 km/h, 3,5 vegades la velocitat de la Voyager 1. Tenir aquesta tecnologia pel futur, ens podria proporcionar una oportunitat única d’obtenir mostres provinents d’altres parts de la nostra galàxia, cosa que no podríem fer d’altra manera, ja que el viatge a altres sistemes tardarien milers i milers d’anys. És molt millor d’aprofitar aquests viatgers, que a la vegada poden fer de repartidors de paquets galàctics.

Estarem doncs a l’aguait de tot el que ens ensenyarà 3I/ATLAS en els mesos vinents. Però el que se sap ja del cert que no serà el darrer dels visitants que detectarem provinent fora del nostre sistema solar en el futur. Segons les estimacions actuals, hi ha d’haver una desena d’objectes interestel·lars que visiten cada any la part interna del nostre sistema solar. Si no els hem detectat fins ara és degut al fet que hem estat observant en continu parts molt petites del cel, i aquests objectes amb altes velocitats intrínseques i trajectòries hiperbòliques han estat escapant, en gran part, la nostra capacitat de detecció. Amb la posada en funcionament de l’Observatori Vera Rubin, que observarà gairebé en continu la totalitat del cel de l’hemisferi sud, hauríem de multiplicar les deteccions d’aquests turistes i permetre que el seu estudi esdevingui quelcom més regular i no excepcional com és ara mateix.