Un cop hem assolit un nivell suficient de destrucció de pilars econòmics és hora d’anar per feina. Fins aquí suposo que estarem tots d’acord.

Actualment existeixen dos mons financers. El de la banca tradicional superregulada i el de l’anomenada “banca a l’ombra”.

Des de la crisi del 2008, la banca andorrana ha fet una forta evolució vers la superregulació i en aquest procés de neteja s’ha llençat al bebè per la finestra juntament amb l’aigua bruta. Un fet que actualment crec que està acceptat per tothom a la vista de la situació actual.

“L’oportunitat per a Andorra està a establir un marc mercantil i una normativa intel·ligent sobre l’activitat financera no bancaria que doni seguretat als operadors solvents i competents i que ens protegeixi dels conflictius o incompetents”

Des de la crisi del 2008, el legislador andorrà ha estat massa influenciat per la banca regulada i ha girat l’esquena a l’enorme negoci de la intermediació financera no bancaria. Un creixent sector econòmic format per companyes d’assegurances, fons de pensions i tota la sopa de lletres d’altres institucions i intermediaris financers. Totes les formes d’intermediació financera no bancaria tenen ritmes de creixement superiors a la banca regulada.

Aquest arbitratge regulador, o enginyeria per evitar les limitacions normatives, combinat amb la potència del nou paradigma virtual i tecnològic, ens porta a un nou paradigma de les finances que pot salvar Andorra.

La banca regulada, la banca que coneixem a Andorra, té un creixement limitat per la mida dels seus recursos propis, del seu capital, ateses les exigències de solvència. Per altre costat, l’economia virtual no fa més que créixer, els anomenats fintechs o productes, serveis i processos oferts en línia no fan més que créixer. En realitat, és qüestió de temps que les anomenades BigtechAmazon, Apple, Google, Facebook, Twitter i Microsoft passin a liderar la intermediació financera no bancaria.

És evident que el món financer no bancari, situat al marge de la gran regulació del Consell d’Estabilitat Financera (FSB) comporta un món de riscos i un motor de generació de crisis. Però amb la particularitat que, si explota el sistema financer no bancari, arrossegarà el bancari com va fer LehmanBrothers que, per cert, encara que se’l anomeni banc d’inversions quan no era un banc pròpiament dit.

“És evident que Andorra té una oportunitat amb l’evolució del creixement de serveis financers no bancaris, de la gestió de l’optimització de capital, de la seguretat en els fintech i en la comprensió de la nova societat i la nova economia”

On està l’oportunitat per a Andorra? La realitat no deixa lloc a dubtes: establir un marc mercantil, societari i una normativa intel·ligent sobre l’activitat financera no bancaria que doni seguretat als operadors solvents i competents i que ens protegeixi dels operadors conflictius o incompetents. Si afegim una normativa intel·ligent sobre serveis financers no bancaris virtuals i una normativa intel·ligent sobre gestió de big data en procediments SAP per productes financers, tenim una aposta guanyadora.

És evident que un projecte d’aquestes característiques requereix talent tècnic, humà i de gestió. És evident que requereix un convenciment de la nostra sobirania. És evident que requereix uns dirigents que aspirin a quelcom més que a ser considerats una extensió territorial de l’Alt Urgell o una zona amb dret a revendes d’Espanya. És evident que Andorra té una oportunitat amb l’evolució del creixement de serveis financers no bancaris, de la gestió de l’optimització de capital, de la seguretat en els fintech i en la comprensió de la nova societat i la nova economia.

Que ningú digui que no tenim alternatives de creixement d’èxit. El que cal és estar al dia, treballar en allò que realment pot aportar solucions i oferir allò que la gent realment desitja gaudir. Andorra pot.