Fa uns quants anys, saber obrir i mínimament treballar amb una plantilla d’Excel o un document de Word era un plus a l’hora d’aconseguir un lloc de treball; ara mateix, no tenir aquesta competència vol dir tenir les portes tancades a la immensa majoria del mercat laboral.

Les exigències del mercat són cada cop més altes, la pressió dels més joves que busquen un lloc al mercat és gran, però comença a veure’s una esquerda dins de la pròpia societat i és l’aparició dels nous analfabets funcionals.

“Sóc formador des de fa molts anys, justament aquest 2021 n’he fet algunes vinculades a comunicació per perfils no professionals i he vist, alarmat, com a molta gent, sovint d’entre 20 i 30 anys, l’única aproximació a la tecnologia que tenen és penjar fotos a l’Instagram, no només condemnant-los a competir a la baixa com a candidats a qualsevol feina, sinó que també, d’aquesta manera, no poden donar resposta a les necessitats de país dels pròxims anys”

Per qui no ho sàpiga, la figura de l’analfabet funcional va aparèixer a principi de segle quan la carència de coneixements informàtics bàsics equivalia, en determinats sectors, a invalidar qualsevol currículum. Avui en dia no tenir aquests coneixements ja ni es considera, però dues capacitats han sortit com a desitjables a moltes recerques de candidats, i van de camí a fer-se imprescindibles per les empreses: el domini d’una llengua no nativa i els coneixements de programació (el ‘coding’), ja que amb un Big Data que conviu entre nosaltres, la necessitat de treballar i manipular dades a escala global és fonamental.

Afortunadament, gran part dels nostres infants parlen francès, portuguès o espanyol, a més a més del natiu català, però és difícil que el ciutadà mitjà pugui donar coneixement de ‘coding’ als seus fills. No estem parlant de crear tota una generació de programadors ni d’informàtics, sinó d’adaptar-se a unes demandes futures (i no tan futures) reals i concretes. I els llenguatges de programació són públics i gratuïts, amb la qual cosa la implementació no crec que requereixi grans canvis estructurals als programes lectius ni inversions milionàries, que si es tracta del futur del nostre jovent tampoc hauria de ser menyscabat.

No podem acceptar que coneixements fonamentals basats en tecnologies de domini públic siguin pròpies de sistemes d’elit. 

Sóc formador des de fa molts anys, justament aquest 2021 n’he fet algunes vinculades a comunicació per perfils no professionals i he vist, alarmat, com a molta gent, sovint d’entre 20 i 30 anys, l’única aproximació a la tecnologia que tenen és penjar fotos a l’Instagram, no només condemnant-los a competir a la baixa com a candidats a qualsevol feina, sinó que també, d’aquesta manera, no poden donar resposta a les necessitats de país dels pròxims anys.

Com sempre, és una qüestió de voluntat política. Estònia incorpora programació als programes lectius des dels 7 anys mentre Regne Unit ho fa des dels 5. Els alumnes de Singapur desenvolupen el ‘computational thinking’ des dels 3 i programen amb Scratch des dels 6… 

Què voldran els nostres governants actuals per les pròximes generacions d’andorrans?