Fa uns dies vaig estar una setmana ingressada a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. Una llarga setmana. Ara, ja des de casa, vull fer una reflexió i un escrit per qui s'hi vulgui interessar, perquè a mi m'ha deixat molt preocupada, i si no ho vius i no estàs allà, no ho veus, i crec que anirà bé que algú ho digui.

Després de la pandèmia vàrem idolatrar els nostres sanitaris, els aplaudíem cada nit a les 8 de la tarda com si s'hagués d'acabar el món. Es parlava d'ells com a àngels que ajudaven als malalts, a les famílies a tothom que podien posant la seva vida en risc cada dia, i també la de la seva gent estimada.

Doncs bé, ¿ara ja ningú es recorda d'això?

He vist sanitaris cansats, un per suplir dues persones que potser estan de vacances, canviats de lloc de treball perquè falten mans a tot l'hospital, venen a fer llits quan poden, les pautes dels metges no arriben a l'hora, és més, de vegades les havia de demanar! El mobiliari s'ha quedat antic i obsolet, llits de fa mil anys, butaques incòmodes que si tens mal ja no hi pots seure.

El menjar no és bo, no perquè te'l portin sense sal, sinó perquè no és bo, i quan no tens gana no ajuda a millorar.

M'han fet pena els sanitaris, que se'ls veu ofegats, no donen l'abast, cobren salaris mínims! Pensava que érem un referent en sanitat pública i m'ha caigut la bena dels ulls!

Em fa molta pena veure la meva Andorra venuda, torres per tot arreu, inversions foranes, rotondes faraòniques, aeroports, i totes les fantasmades per les quals aposten els polítics.

Senyors, Andorra està preparada per tanta gent? Hi ha suficients infraestructures? Clavegueres, aigua, hospital, metges i un llarg etcètera per a tanta gent?

Els metges especialistes tenen una llista d’espera d’un any. Això és normal?

Però això no interessa, oi? Val més vendre-ho tot i fer el fantasma.

Andorra ha de ser pels andorrans i no em refereixo als que tenen passaport sinó a la gent que s'aixeca cada dia per treballar pel país, petites empreses que han de fer filigranes per subsistir, s'ha d'apostar per la sanitat pública per l'educació en la qual sempre havíem sigut un referent.

De veritat, Andorra sempre ha sigut un gran país. No el feu més malbé. Andorra és un país meravellós.

Per cert, que m’he deixat lo de la tele. Teles petites a l’hospital. De pagament. Cada tres dies onze euros. De veritat que no podem tenir un conveni amb l’STA per tenir inclús un Movistar perquè els malalts puguin veure la tele gratuïta com es va fer en temps de pandèmia? Prou empreses privades. Aposteu perquè la gent tingui qualitat de vida en tots els sentits en el seu país si us plau. Feu-vos càrrec d’aquestes petites coses, són molt importants!