Dels mateixos guionistes del ‘racisme positiu’ i el ‘terrorisme raonable’ han arribat a Espanya les ‘matemàtiques socioafectives’, una forma d’evitar que els alumnes s’angoixin amb aquesta assignatura. Abans que l’angoixa per les matemàtiques estigui recollida com a trastorn pel Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), elaborat per l’Associació Estatunidenca de Psiquiatria (APA, per les seves sigles en anglès), el govern socialista espanyol ha anunciat que donarà una prima als profes de mates socioafectius. L’objectiu és fomentar l’amor de la canalla cap al càlcul i els números.

Així que si hi ha un alumne que als 16 anys encara compta amb els dits, se li haurà de dir que és el nou Einstein perquè no pateixi. També s’ha acabat el clàssic problema d’en Carles que té dues pomes i se’n menja una. A partir d’ara, el Carles serà de sexe no binari i vegà, compromès amb l’Agenda 2030 i es menjarà una poma ‘ecofriendly’.

“En l’ensenyament dels números el model a seguir és l’àrab”

Tot això si no està absent per baixa el mestre socioafectiu de mates. Si mai és el cas, potser posen el conserge de substitut i els explica que un polígon és un home amb moltes dones. Si continuen les coses així, no seria gens estrany que aviat arribi la Geografia de les emocions, la Literatura sostenible, la Història dels sentiments i l’aplicació del model d’ensenyament de Finlàndia quan en matemàtiques s’ha de copiar als àrabs.

Des dels temps de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (Al Juarismi pels amics) dominen els números amb facilitat i creativitat. Ja fa anys que van descobrir el significat del concepte ‘matemàtiques socioafectives’. Són aquelles que s’apliquen a les finances, al comerç, a les inversions o a l’especulació. Si tens milions d’euros, rebràs molt afecte d’aquests sectors.

A més a més, cal recordar que els àrabs, fa mil·lennis, ja utilitzaven el zero i que darrerament han descobert el poder suprem que dona posar moltíssims zeros junts i a la dreta d’un simple u. Gràcies a aquesta branca de la saviesa oriental, plasmada en xecs de dimensió DIN A3, esportistes com Cristiano Ronaldo, el jugador de golf John Rahm i el tenista Rafa Nadal han aconseguit resoldre la incògnita de l’equació més complicada del món, el teorema de Fermat de les matemàtiques humanes: determina quin és el teu preu. Tothom en té un.

Si un dia em contacta l’editor de l’Arab News i em proposa un milió d’euros per article d’opinió a condició que no torni a esmentar les ombres del príncep hereu de l’Aràbia Saudita Mohammed bin Salman (conegut popularment com a MBS) o a criticar la celebració de la Supercopa de futbol d’Espanya en aquell país, m’ho hauré de pensar. Ja tenen raó els alumnes quan diuen que les matemàtiques són complicades.