La Lluna, el dit, el ximple i el metavers

fernando blanco removebg preview

Fernando Blanco

Soci-consultor de SisèGrau

Comentaris

Molt s’està parlant aquests dies sobre el metavers, o millor dit sobre les implicacions esperables rere el canvi de nom de l’empresa Facebook Inc. a Meta Platforms Inc.

Zuckerberg i el seu equip, que saben com ningú mesurar (i de vegades manipular) el pols de les xarxes socials i l’opinió pública, fins i tot en moments de crisi reputacional com la que està patint als últims anys, van sorprendre al món anunciant que, amb el canvi de nom, la gegant tecnològica s’orientarà cap a l’escenari que molts teòrics i analistes ja entenen com el futur d’Internet: el metavers o universos virtuals.

I què és, en resum, el metavers? Són espais digitals on podrem ‘entrar’ i interactuar amb altres usuaris en comptes de només fer-ho darrere d’una pantalla. Aquest bloc de tecnologies, perquè el metavers no serà una empresa sinó que està pensat com una convergència de centenars d’empreses (Microsoft, Nvidia i Epic Games, entre altres, ja han manifestat que hi seran), serà l’eix al voltant del qual giraran als pròxims 20 anys totes les accions vinculades a la web. Aquestes empreses aportaran, de forma sinèrgica, els elements perquè els usuaris puguin, en un moment donat, treballar, relacionar-se, assistir a un esdeveniment massiu i, fins i tot, comerciar a un món virtual realment sense fronteres, tot sota la vertiginosa velocitat que oferirà el 5G. La internet viva, en definitiva.

“El metavers serà l’espai on passarà tot, una mena de Matrix voluntària a qui li donarem tot el que demani i més per tant de gaudir de les seves gegantines possibilitats”

I per què aquest anunci està generant tantes portades a mitjans sectorials i generalistes a tot el món? Perquè la tecnologia per portar a terme aquesta veritable revolució cultural ja existeix. Des de fa 15 anys ja hi ha hagut metaversos més o menys complexos i més o menys reeixits: des de Second Life, que va ser un producte absolutament disruptiu, fins a les comunitats de jugadors de Nintendo Wii, amb els seus avatars de dibuixets, o, fins i tot, alguns esdeveniments que està organitzant Fornite, com ara concerts on els jugadors ’participen’ al món virtual. La promesa és que, per exemple, les reunions de treball ja no seran via Zoom sinó que podrem, amb ulleres de realitat virtual com les Oculus, també propietat de Facebook, participar en una mateixa taula amb col·legues de qualsevol part del món amb els nostres propis ordinadors, amb una interacció pràcticament real. El metavers obriria un nou món paral·lel i pràcticament sense fronteres on desenvolupar-nos personalment i professional.

Però el gran tema és, novament, EL GRAN TEMA: la privacitat. 

Si fins ara teníem la sospita que els algoritmes podrien saber més de nosaltres que nosaltres mateixos, ja que la seva memòria incommensurable pot guardar la informació dels nostres clics, els nostres recorreguts amb un mòbil a la butxaca, la música que escoltem o els vídeos que mirem, ara ja podrà tenir una visió inquietantment 360° de les nostres vides, ja que en aquest futur també registrarà les nostres relacions interpersonals, de les que fins ara només accedia a aquella part creixent que es feia a les xarxes socials telemàtiques.

El metavers serà l’espai on passarà tot, una mena de Matrix voluntària a qui li donarem tot el que demani i més per tant de gaudir de les seves gegantines possibilitats.

Zuckerberg és el dit i no podem perdre la perspectiva adjudicant-li un rol de dolent de pel·lícula. Com a societat hem de preparar-nos i preparar als nostres fills per viure una nova realitat en la qual ja no tindrem cap privacitat i, al contrari del que especulaven escriptors com Aldus Huxley o George Orwell, aquesta part de nosaltres no estarà en mans de governs totalitaris liderats per dictadors de caricatura sinó de mega empreses sense cara que, no tinguem cap dubte, aniran per sobre de tot el que avui coneixem com a democràcia.

Etiquetes

Comentaris

Trending