Espero amb neguit la confirmació d’un club de lectura per anar a parlar del meu llibre. És la darrera esperança de l’escriptor decebut, d’aquell que no ha venut els exemplars que esperava i que, la recaptació per a drets d’autor, no arriba per a comprar oli d’oliva que ha pujat tant de preu que, en comptes de portar-te’l els del centre comercial, si fas la comanda a casa, te’l porten els de Menta.

El club de lectura ha de tenir un efecte balsàmic i terapèutic; és la casa dels teus pares quan tens set anys, tornes de l’operació de carnots i glàndules; la teva mare et porta un Cola Cao i et tapa amb la manta. És un lloc on no et pot passar res de dolent, tret que els assistents llegeixen només papirs hitites, odes mesopotàmiques, reflexions d’autoajuda de mediàtics, novel·la històrica espanyola o anades d’olla de youtubers. En un club de lectura res no pot sortir malament, és una sessió de bany i massatge.

“Publiquen influencers, tertulians, cuiners, presentadors, toreros o concursants de ‘Supervivientes’ o d’algun altre programa de la telerealitat”

Però la trucada no arriba. Massa producció editorial i massa candidats. Publiquen llibres influencers, tertulians, cuiners, presentadors, toreros o concursants de ‘Supervivientes’ o d’algun altre programa de la telerealitat. I segur que els seus llibres funcionen molt bé però sense permetre que el seu autor es faci ric, que de ruc sempre s’està a temps; perquè la cova d’Alí Babà està habitada només per un grapat reduït d’escriptors. La resta han de fer altres coses per arribar a final de mes o, fins i tot, baixar al ring de les xarxes socials on gràcies a les polèmiques, intenten que la gent no oblidi que continuen publicant libres.

Malgrat tot, encara hi ha gent que es pensa que escriurà un ‘best-seller’ sense saber que el negoci editorial és molt complicat. Hi ha el temps d’escriptura, la recerca d’editorial i quan es troba (cosa difícil en aquests temps), s’inicia un procés de revisió del llibre mentre que un dissenyador treballa en la portada. Després s’ha de portar a impremta.

Això és el circuit habitual, res a veure amb el del Premi Planeta. En només 23 dies s’efectua la revisió del llibre, el dissenyador confecciona la portada i s’imprimeixen i distribueixen més de 200 mil exemplars. La guanyadora de l’edició 2023, una presentadora d’una cadena de televisió espanyola, s’embutxaca un milió d’euros. Així sempre hi haurà ingenus que pensin que la literatura és una forma ràpida per a guanyar molts diners.