1.- Com sigui que darrerament han accedit al Tribunal de Corts quatre magistrats que provenen tots de la Fiscalia (entre ells l’ex-fiscal general), podem ja des d’ara conèixer, amb un escàs marge d’error, la composició de la sala que -en el seu moment- haurà de jutjar a determinades persones processades. Per aquesta raó, volem anticipar certs aspectes que ens preocupen seriosament i que, al nostre entendre, poden constituir greus vulneracions de llurs drets fonamentals.

2.- Les qüestions que es plantegen afecten directament els drets a un procés degut, al jutge predeterminat per la llei, a un tribunal independent i imparcial, a la tutela judicial efectiva i, en definitiva, a la confiança del ciutadà en l’administració de la justícia. Es tracta de ciutadans que han estat objecte d’acusació formal per part del qui fou fiscal general, en un moment en què els altres tres magistrats que avui integren el tribunal, exercien funcions de fiscals adjunts sota la seva directa subordinació i dependència.

3.- La Fiscalia no és un òrgan fragmentat, ni col·legiat, ni compost de persones amb autonomia individual. Es tracta d’un cos jerarquitzat, subordinat i piramidal, regit pel principi d’unitat d’actuació. A la Fiscalia s’apliquen criteris unificats de política criminal, criteris d’interpretació i línies estratègiques d’actuació penal que es defineixen des de la cúspide jeràrquica i irradien cap a la resta dels seus membres. Hi ha una proximitat funcional rellevant que pot generar el risc objectiu de solidaritat entre ells, de reticència a qüestionar els arguments d’una acusació formulada per un company que ha sigut superior jeràrquic, de possible contaminació funcional, de risc de validació implícita de la línia acusatòria anterior i d’aparença de corporativisme institucional.

“El dret al jutge imparcial no es limita a garantir l’absència de prejudici subjectiu. La jurisprudència consolidada ha establert de manera reiterada que la imparcialitat s’ha d’analitzar també des de la seva dimensió objectiva, és a dir, atenint-nos a si existeixen circumstàncies que puguin suscitar a un observador extern dubtes legítims sobre la neutralitat del tribunal"

4.- La qüestió no rau en una participació directa en l’acusació per part dels actuals magistrats. El problema és de naturalesa molt més profunda i estructural. Els magistrats que faran Sala al Tribunal de Corts, sinó tots alguns, van formar part d’una institució dirigida per aquell qui va formular l’acusació que ara haurà de ser sotmesa al seu judici. Això pot generar un dubte objectivament raonable sobre la imparcialitat del tribunal des de la perspectiva de l’aparença externa, que és un dels pilars essencials del dret a un procés degut.

5.- El dret al jutge imparcial no es limita a garantir l’absència de prejudici subjectiu. La jurisprudència consolidada ha establert de manera reiterada que la imparcialitat s’ha d’analitzar també des de la seva dimensió objectiva, és a dir, atenint-nos a si existeixen circumstàncies que puguin suscitar a un observador extern dubtes legítims sobre la neutralitat del tribunal. La justícia no només ha de ser imparcial; sinó que endemés ha d’aparèixer com a tal.

6.- El fet que posteriorment s’hagin produït uns canvis de funcions i que aquells fiscals adjunts hagin accedit a la magistratura, no elimina, ans tot el contrari, la rellevància jurídica de la relació de subordinació existent en el moment de la formulació de la tesi acusatòria. L’anàlisi de la imparcialitat objectiva no es limita a examinar si existeix actualment una dependència, sinó si les circumstàncies prèvies connectades amb la causa, poden generar una aparença raonable de manca de neutralitat.

7.- La circumstància que l’ex fiscal general i els antics fiscals adjunts comparteixin avui la qualitat de magistrats dins del Tribunal de Corts, introdueix un element addicional rellevant des de la perspectiva de l’aparença. No es tracta d’imputar una parcialitat real, ni de qüestionar la integritat personal de ningú, sinó de constatar l’obvietat de la dificultat que apareix, o pot aparèixer, alhora que un avui magistrat (ahir fiscal adjunt) pretengui desautoritzar una acusació abans formulada per qui havia estat el seu superior jeràrquic i que ara és company seu dins de la mateixa formació judicial (!).

8.- En una societat de reduïdes dimensions com ho és la nostra, amb una única jurisdicció territorial, on les relacions professionals són especialment estretes i els itineraris professionals es desenvolupen dins d’un mateix entorn (de fet dins d’un mateix espai físic), la necessitat de preservar una percepció externa d’imparcialitat i d’independència dels jutges i magistrats adquireix una rellevància encara més accentuada.

9.- Resta la possibilitat del nomenament de batlles de primera instància per a constituir Sala al Tribunal de Corts. No obstant això, aquesta opció també planteja seriosos dubtes. El Tribunal de Corts és, per essència, un òrgan format per magistrats i la seva composició no pot veure’s substituïda per batlles d’àmbits funcionals diferents. En aquest sentit, cal distingir la condició i les funcions d’un batlle, orientades a la primera instància i a la instrucció, de les d’un magistrat amb més anys d’experiència en la carrera judicial i integrat en un òrgan col·legiat.

10.- En efecte, tal solució conjuntural desnaturalitzaria la composició legal de la instància que ha de jutjar i vulneraria directament el dret al jutge predeterminat per la llei. El Tribunal de Corts ha d’estar compost per magistrats, amb l’estatut, la categoria i l’experiència propis de la seva funció. Substituir aquesta composició per batlles implicaria alterar el nivell professional i la naturalesa de l’òrgan jurisdiccional. El propi Sr. President del Consell Superior de la Justícia, en una entrevista publicada el 16 de febrer del 2026 al digital Altaveu, va reconèixer: “Que al Tribunal de Corts et jutgi un batlle i no un magistrat evidencia que el sistema no funciona”. Ja queda tot dit.