Cada dia, des de GosSOS Andorra, convivim amb històries de lluita, superació i tendresa. Però també hi ha històries que passen desapercebudes. Són les dels anomenats invisibles: gossos que viuen al Centre de Protecció Caní i que, malgrat la seva capacitat d’amor incondicional, veuen passar els anys sense que ningú els doni una oportunitat.

Són invisibles no perquè no hi siguin, sinó perquè la societat els ignora. Són els més oblidats, els que ningú tria. Són aquells que tenen el pèl emblanquinat, els que caminen amb dificultat, els que tenen alguna patologia, els que tenen problemes de conducta per culpa del seu passat o simplement no encaixen en la imatge ideal d’un “gos perfecte”.

Ens preguntem sovint: com podem ajudar als gossos del Centre? Una de les formes més maques és adoptant o ajudant-nos a donar visibilitat a aquests gossos; els qui malgrat el dolor, malgrat l’abandonament, et miren amb confiança i t’ofereixen tot el que tenen: la seva confiança, la seva fidelitat i el seu cor.

 “Fem una crida a la societat andorrana: mireu més enllà de l’edat o de la malaltia. Mireu-los als ulls. Veureu vides senceres esperant una segona oportunitat”

Al Centre, tenim gossos que fa molt temps, alguns anys, que esperen una llar. Alguns tenen problemes de salut crònics que només requereixen un tractament senzill o una mica més de cura. Altres, simplement, ja no tenen l’energia dels cadells. Però el que sí que tenen és una capacitat infinita d’agrair. Qui ha adoptat un gos sènior ho sap: et donen una estima incondicional.

La realitat és dura. Aquests gossos, com el Catxi, el Kovu o la Coco, per citar-ne algun; no criden l’atenció. Les famílies es decanten per animals joves, “sans”, sense pensar que adoptar un gos invisible és un acte de generositat que transforma vides, tant la seva com la de qui adopta.

Des de GosSOS, fem tot el possible per cuidar-los, per fer-los visibles, per donar-los dignitat. Però un refugi, per bo que sigui, no és una llar. Un gos necessita una família, una rutina, acompanyament i seguiment, amor i fidelitat. Sobretot, quan els anys pesen o quan el cos no acompanya.

És per això que fem una crida a la societat andorrana: mireu més enllà de l’edat o de la malaltia. Mireu-los als ulls. Veureu vides senceres esperant una segona oportunitat. Adopteu amb el cor. Doneu visibilitat als invisibles. Només així serem realment una societat compassiva i justa amb tots els éssers vius.