Hi ha propietaris de pisos que porten el fred a casa dels seus inquilins com si fossin City Xerpa. La calefacció està marcada al calendari com l’obligació de portar rodes d’hivern amb l’única diferència que s’han de mantenir fins el 15 de maig mentre que la caldera d’alguns edificis s’apaga el darrer dia d’abril. Ja pot nevar i les temperatures poden fregar els zero graus que et queda un lloc per viure amb forro polar, guants i manta si no vols fregar la hipotèrmia en un pis amb la temperatura de la secció de congelats d’un supermercat.

Els inquilins que han pagat la calefacció a preu de sang d’unicorn tenen la sensació de ser un salmó noruec que des d’Oslo crea Europa en un camió frigorífic per arribar, com si estigués acabat de pescar, al seu destí. Aquests primers dies de maig, alguns llogaters que semblen protagonitzar un episodi de ‘Fargo’, són el pingüí de Batman i el seu nas, el d’un escalador que ha acabat de conquerir el cim de l’Annapurna Est.

Ara que, gràcies a la tecnologia, podem obrir i tancar les persianes de casa, regar les plantes des del mòbil, parlar i veure la cara en temps real, amb una trucada de WhatsApp, a un amic que és a les cataractes de sang del glacial Taylor, escalfar-se encara té, per a molts, una data de caducitat. Com si el fred marxés un dia concret per a no tornar fins el novembre. I alguns propietaris juguen amb la vàlvula que tanca la caldera com si fossin Sant Pere mostrant-te les claus de les portes del cel.

“A l’espera que pugin les temperatures, l’uniforme casolà és un ‘outfit’ explorador de la marca Quechua per anar a l’Antàrtida”

Mentre, a l’espera que pugin les temperatures, l’uniforme casolà és un ‘outfit’ explorador de la marca Quechua per anar a l’Antàrtida. Allò de sofà i manta adquireix la seva autèntica dimensió al mateix temps que en una emissió de televisió parlen d’Isabel Preysler i la seva mansió on la caseta del gos té calefacció. Hi ha gossos que viuen millor que molts humans. En una altra cadena fan un reportatge sobre el setge de Leningrad per part de l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial.

Durant la batalla (9 agost 1942) es va estrenar la setena simfonia de Xostakóvitx. El tinent general Govorov va ordenar que el concert es retransmetés amb altaveus a les línies alemanyes. La temperatura era gèlida. Quan penso que les coses estan malament, m’imagino vivint aleshores a Leningrad. I sense entrada per al concert.