Un diari tan poc sensacionalista com The New York Times va publicar, a principis de juny, que Elon Musk consumia una quantitat exagerada de drogues durant la campanya electoral que va portar Donald Trump a la presidència. Això explicaria en part el seu comportament i demostraria com ha canviat el món en pocs anys. Els anys setanta, els empresaris eren avorrits i els rockers, salvatges. Ara, però, els primers esnifen tot el que poden mentre que les estrelles del rock presumeixen de prendre, únicament, aigua. No es pot generalitzar tot i que hi ha un tipus molt concret de ric home de negocis digital que podria sortir de gresca amb l’Iggy Pop o el Keith Richards de la seva bona època i acabar tan fresc.

Ja no es tracta només del consum de drogues. Als empresaris d’abans els veies arribar amb els seus vestits a mida i unes corbates d’allò més discretes, però els d’ara es posen samarretes de grups musicals i gorres de cantant de reggaeton, amb la visera al clatell. Això complica i molt l’anàlisi marxista perquè costa d’imaginar una reunió del comitè d’empresa de Tesla per demanar més vals per al menjador o una pausa per fumar (tabac) amb un cap que, per a esmorzar, ha pres bolets al·lucinògens i ketamina i que, a més, es pot presentar a la sala amb el seu fill a collibè.

“A vegades, cal demanar-se què esmorzen alguns polítics o polítiques”

A vegades, cal demanar-se què esmorzen alguns polítics o polítiques. La diputada del partit espanyol Vox, Rocío de Meer té un desig continuat de defensar la seva espanyolitat malgrat el seu cognom tan sospitós i antinatural. Qualsevol dia és capaç d’aparèixer al Congrés de Diputats vestida de farbalans i amb un clavell al cap. De flamenca espanyola, no confondre amb el seu cognom flamenc, de Flandes (Bèlgica).

Diu la dona que cal deportar set o vuit milions de persones d’Espanya perquè no han assumit els usos i costums del país. Posteriorment, ho va rectificar per afirmar, com a la cançó de La Trinca, que són coses de l’idioma. Van sortir els dirigents de Vox assenyalant que els càlculs sempre són complicats, cosa que permet afirmar que, en aquest partit, només van bé de banderetes espanyoles, però no de matemàtiques ni de llengua espanyola. De Meer atribueix la seva frase a la gramàtica. Doncs si l’espanyola és complicada, la francesa és de Lliga de Campions.

Potser per això, Macron i Brigitte funcionen amb llenguatge no verbal però prou explícit. La setmana passada ella no li va voler donar la mà en baixar de l’avió, a Londres. Sort que la princesa de Gal·les va ser més receptiva quan el president francès li va fer un petó a la mà. Aquestes baixades d’avió de la parella cada cop aixequen més desconfiances. A Andorra que vingui el copríncep sol i amb cotxe.