L’adaptació als usos i costums vernacles dels coordinadors i altre personal de 'relació especial' que Martí ha catapultat als llocs de comandament de l’administració central està sent modèlica.

La perfomance de qui nomenaré (per no personalitzar) Sieur Untel(sis), coordinador del Departament d’Estadística, de fer mitja dotzena d’errors colossals d’una tacada és mereixedora de l’aplaudiment dels súbdits del país que l’ha anat a buscar per adelitar-se de les seves habilitats professionals, amb l’objectiu de desenvolupar una estadística de qualitat, homologable -com no- per l’estadística oficial europea.

El Codi de l’Administració explica amb prou detall com s’han de fer les notificacions als interessats per fer-los-hi conèixer oficialment un acte administratiu; entre les formes acceptades és la de “lletra amb acusament de recepció”.  La carta que va trametre Sieur Untel(sis) el 27 de setembre a 1.618 empreses no complia aquest requisit; tampoc es comunicava a la carta les sancions per incompliment de la obligació de subministrar informació que pot incórrer l’informant  en aplicació de l’article 11.2 de la llei 2/2013 de la funció de l’estadística pública. Motius suficients per anul·lar l’eficàcia de la carta per vici de forma. 

Els eficients funcionaris del Departament d’Estadística han deixat passar 7 mesos, des de que Govern va aprovar el Programa estadístic anual 2018, abans de redactar la carta de Sieur Untel(sis) del 27 de setembre. Un cop signada, van trigar una setmana per portar-la a la Poste  el dijous 4 d’octubre.

Els terminis pels administrats no han estat tan generosos; els destinataris de la notificació, havien de respondre com a molt tard divendres 5 d’octubre o sigui l’endemà de la data indicada al mata-segells de la lletra. Un cas paradigmàtic d’asimetria de deures entre els súbdits i els reietons de la burrocràcia que actuen com amos del país i que un dia haurà de ser objecte d’estudi d’algun historiador o politòleg curiós de la democràcia real ( o és reial?) al nostre petit país.

També era possible, o estadísticament probable, que alguna de les cartes s’extraviés per un canvi d’adreça o per haver “caigut” en una bústia equivocada. No importa, l’administració no s’equivoca mai.

Però la perfomance no acabava aquí, dins el sobre hi havia la carta del Sieur Untel(sis), però ni rastre del “qüestionari que s’adjunta”; bingo! cap de les 1.618 cartes enviades portaven cap qüestionari adjunt. Veurem quan aparegui el document quants errors materials hi trobem. 

Alguns dels súbdits, trencant el model de conducta que els autoritaris pressuposen, van tenir la gosadia d’assenyalar al Departament d’Estadística que no havien rebut el qüestionari i que la carta els havia arribat el 8 o 9 d’octubre, fora del termini per respondre. Impertorbable, Sieur Untel(sis) contestava: “com vostè indica en la comunicació no s’adjunta el qüestionari mencionat”. El reietó número sis, imbuït del seu estatus superior, no ha volgut insinuar ni una desencusa, ni una lleu disculpa, que pogués empetitir el seu excels prestigi. 

Tot conforme als usos i costums de la casta burrocràtica; sumant l’orgull a la ineptitud i a la insolència per marcar territori, per sostenir la dominació estamental.