És impossible fer política sense escoltar a tothom. Escoltar la ciutadania és imprescindible per entendre els seus problemes i proposar solucions. Sembla evident, oi?

Un cop comparteixes amb tothom les propostes, has de tornar a escoltar. Així t’ assegures que les teves propostes són el màxim de justes i adients, i, si escau, les ajustes a les necessitats dels col·lectius afectats.

Però imposar solucions sense escoltar a la ciutadania no és fer política. Tornem-hi.

M’has de permetre que avui tracti un tema que per alguns pot arribar a ser ‘banal’. Fins i tot en els temps que corren ho poden titllar de debat innecessari. Però, com a persona amant dels animals, que et donaré la meva opinió sobre una taxa de tinença de gossos. Com ja sabràs, la meva posició d'aquesta taxa és la que vaig compartir en el comunicat del partit socialdemòcrata: és ineficient i eficaç.

Tota taxa ha de tenir una finalitat: si en aquest cas és recaptar recursos per a la neteja, per això ja tenim la taxa d'higiene. Així doncs, aquest primer argument no el compro, no és una excusa per apujar un impost de manera subtil.

“Crec que una taxa de tinença pot ser perillosa fins i tot pels nostres animals. Evidentment la gent que no tingui recursos suficients, potser s'ho pensarà dues vegades abans de tenir un gos, i els que ja en tenen un però estan ofegats econòmicament, en un context de crisi com aquest, què faran amb el gos? L’abandonaran?”

No cal dir que una vegada més tornem a caure en el parany de sancionar en lloc d'invertir més a conscienciar als propietaris i propietàries de gossos. És més fàcil crear un impost per ‘sancionar’ a tots els propietaris de gossos que, perquè no, invertir en més zones perquè els nostres amics de 4 potes puguin fer les seves necessitats i campar alegrement.

En definitiva però, tot plegat no és cap sorpresa, ja que és la manera de fer amb altres problemes de la nostra societat.

Altrament, crec que una taxa de tinença pot ser perillosa fins i tot pels nostres animals. Evidentment la gent que no tingui recursos suficients, potser s'ho pensarà dues vegades abans de tenir un gos, i els que ja en tenen un però estan ofegats econòmicament, en un context de crisi com aquest, què faran amb el gos? L'abandonaran? Amb aquesta taxa correm el perill d'emplenar encara més la nostra gossera. No ho dic només jo, són declaracions del president d’APAPMA, Carles Iriarte. Ens arrisquem a perdre famílies que potser estan interessades a adoptar aquells animals, però què per desgràcia s'ho pensaran dues vegades abans d'anar a buscar-ho. Que farem amb tants gossos? Ho imagineu tots, oi?

És ben trist, però aquest serà un dels efectes col·laterals d'aquesta idea d'alguns. Si no, sabeu que faran i que promovem amb aquesta taxa? Serà un imant de tinences il·lícites de gossos. Evidentment aquells que vulguin tenir gossos ho faran de totes maneres no ens enganyem. Els que no puguin de forma legal ho faran de forma il·lícita el que provoca, menys gossos registrats, menys visites als veterinaris, menys seguretat per si aquest gos té algun accident amb algú proper a nosaltres, etc…

“Si us plau, companyes i companys de les institucions públiques: escoltem la ciutadania i deixem de prendre decisions que ofeguen l’economia dels ciutadans tan alegrement en un context de crisi”

Per acabar, m'agradaria parlar de la ‘justícia’ d'una taxa generalitzada: una taxa que pagaran tots els propietaris cívics i incívics, i aquells que són incívics ho continuaran sent paguin taxa o no. Potser alguns dels que avui en dia són més cívics ho deixen de ser, ja que ells pagaran la recollida igual que els incívics.

En definitiva i a tall de conclusió: sí que m'agradaria demanar una vegada més a les nostres institucions que escoltin a la ciutadania. Que escoltin la gran part dels ciutadans i de les ciutadanes del nostre Principat que veuen una taxa, com una injustícia perillosa pels nostres amics de quatre potes i que troben que per la mala fe d'una minoria l'acabaran pagant una majoria. I creu-me si et dic que jo no tinc gens d'interès personal perquè no tinc gosset.

Si us plau, companyes i companys de les institucions públiques (aquells que teniu la batuta, com deia ahir la Mireia Suero): Escoltem la ciutadania i deixem de prendre decisions que ofeguen l’economia dels ciutadans tan alegrement en un context de crisi.

Escoltem, pensem, proposem i tornem a escoltar. Fem-ho bé, pel bé de tothom.