Difícilment compri mai un àlbum de la cantant espanyola Zahara, però ‘chapeau!’ a la manera que va fer caure en la trampa al partit polític Vox, que va demanar, innocentment i amb qüestionable èxit, la retirada d’un cartell de promoció del concert de presentació del seu àlbum ‘Puta’ a Toledo, la passada setmana.

Difícilment compri mai un àlbum del cantant espanyol C. Tangana, però ‘chapeau!’ a la manera que va fer caure en la trampa a tot el ‘benpensantisme’ ‘tuitaire’, que va demanar, innocentment i sense èxit, la cancel·lació de la foto de promoció de la seva cançó ‘Yate’.

“No hi ha campanya publicitària més econòmica en recursos que escandalitzar un sector perquè aquest mateix el faci créixer a Internet i sacsegi els algoritmes o les vendes”

L’efecte Streisand, anomenat així justament per la Barbra Streisand, que involuntàriament va fer créixer una polèmica sobre unes fotos de la seva mansió fa ja uns quants anys, és una de les eines favorites dels departaments de màrqueting per qualsevol contingut que aterri a la xarxa. No hi ha campanya publicitària més econòmica en recursos que escandalitzar un sector perquè aquest mateix el faci créixer a Internet i sacsegi els algoritmes o les vendes. Casos com la retirada d’un exemplar de la revista ‘El Jueves’, la supressió de les fotos de les filles de Rodríguez Zapatero amb l'Obama o la denúncia del llibre ‘Fariña’ donen compte que a la nostra veïna Espanya això passa de manera força habitual.

Des de fa uns quants dies que a les xarxes socials no es deixen de trobar publicacions, a favor i en contra, tant del pòster de la Zahara, vestida de verge catòlica i amb una banda que diu ‘Puta’, com de la foto promocional de C. Tangana, en un iot rodejat de noies posant en biquini. No cal dir que sense aquestes càndides polèmiques tant el concert com la foto promocional haguessin passat sense pena ni glòria, i aquí està el tema en qüestió: en una societat narcotitzada pel mòbil, que no ha entès que les xarxes socials són entreteniment, promoció i ‘business’, masses enfurides per la raó que sigui (sempre hi haurà una ‘causa’ a l'abast de la mà) acaben, fruit del seu narcisisme digital, creant veritables fenòmens. Esporàdics, això sí, però rendibles i efectius.

Per acabar, entenguem fins a quin punt pot dilatar-se l'efecte Streisand que aquest cop, vist que el vídeo ni ha estat cancel·lat ni res, els crítics estiren encara més la polèmica a l'opinió pública, atacant ara a les protagonistes de la foto, ja que moltes d’aquestes presumeixen freqüentment a les xarxes del seu feminisme quan, en opinió d’aquells, s’han prestat al joc. Un cas semblant al que va patir l’Aless Gibaja, titllat de ‘mal gai’ en alguns cercles després d’haver protagonitzat l’últim espot de Snickers, un altre efecte Streisand de llibre.