Un ja no pot estar tranquil ni a casa. El dia que no t'has dutxat, tens el cabell com el violinista Ara Malikian i portes la roba com un zombi de 'The Walking Dead' has de fer una videoconferència. O et truquen pel Facetime, o en directe per Instagram. Just quan ets al saló que està com s'hi haguessin passat Àtila i els huns. Molts dies de portes tancades però les cases estan més obertes que mai. A partir d'ara tindré el saló igual que si m'haguessin de fotografiar per la portada de l''Hola' perquè la del 'Dona Secret' la reserven a les dones. Estic per preparar un estudi ben decorat per fer les connexions. Una biblioteca de fons amb llibres en francès, anglès, català, chamicuro i dumi; i una taula de despatx ben endreçada, amb una agenda Moleskine i una tassa amb una frase de Paulo Coelho o de Mr. Wonderful.

Tot s'hi val per donar una imatge, totalment oposada a la meva, d'una persona culta, sofisticada i poliglota que està en la intimitat de la seva casa. Encara que hauré de donar instruccions que ningú em molesti mentre parlo. No m'imagino al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet mentre detalla les xifres de malalts, que entri algú dient: "afanya't que tens el dinar a taula". També m'imagino que el ministre, quan acaba la videoconferència, es treu la corbata i es posa còmode.

Jo, per no sentir-me com Oblomov, el personatge del llibre d'Ivan Gontxarov que dedicava hores i hores a preparar un projecte (intel·lectual o vital) que mai arribava a fer, em dedico a  múltiples tasques. He fet hidromel. Si no ha acabat de fermentar quan sortim del confinament, l'utilitzaré com a desinfectant pels poms de les portes. N'he encarregat uns quants per Amazon que sempre és més 'mainstream' que el paper higiènic. Estic aprenent a tocar un instrument de fusta aeròfon, que queda milor que dir fagot,  amb el mètode Suzuki i ja interpreto 'Les oques van al camp'. Després, a la dutxa, canto cançons amb tornades de vint segons com 'Toxic' de Britney Spears. Volia descarregar-me alguna pel·lícula però el catàleg de Filmin no convida massa a l'optimisme amb títols com 'Sectas', 'Ultraderecha', 'Alucina vecina' o 'Los abusos de la Iglesia'.

Vivim temps estranys on pot passar qualsevol cosa.Tenim la incertesa asseguda en el saló al costat del termòmetre per mirar la febre. A aquest pas, qualsevol dia posarem la tele per la roda de premsa habitual i en comptes d'un ministre igual surt Sergio Ramos reclòs a casa seva i llegint 'The New York Times'.