Era juliol quan en Toni i la Suzette d'ATIDA (Associació de Trasplantats i Donants d'Andorra) me'n van parlar. I durant tot l'estiu hi vaig estar donant voltes. A vegades, anava amb moto i pensava: "si tinc un accident aquí i ara, i em moro (una mort encefàlica) llavors què?, no podré ser donant?, no podré donar els meus òrgans?" i em provoca molta tristesa, de fet, la mort em sembla encara més trista des de llavors. Jo fa molts anys que sé que vull ser donant i què he expressat en reiterades ocasions a la meva família la voluntat de ser-ho, el què no sabia és que no ho podia ser si em moria a Andorra. 

“Actualment a Andorra no es poden donar òrgans. Hi ha una manca de reglaments i protocols que eviten que una persona pugui fer efectiva la seva donació si es mor i vol ser donant. És necessari desenvolupar un marc legal i administratiu que permeti passar la frontera els òrgans i a més, activar uns protocols perquè sigui efectiu”

Actualment a Andorra no es poden donar òrgans. Hi ha una manca de reglaments i protocols que eviten que una persona pugui fer efectiva la seva donació si es mor i vol ser donant. Calen doncs uns protocols perquè els equips d'extracció de Catalunya puguin venir, fer l'extracció i emportar-se els òrgans; és necessari desenvolupar un marc legal i administratiu que permeti passar la frontera els òrgans i a més, activar uns protocols perquè sigui efectiu. 

Com bé diu la Maria Jesús Martínez, la secretària de l'Associació de Trasplantats i Donants, ser donant hauria de ser un dret, i encara ho tinc més clar després de la meva col·laboració amb ATIDA. Després de conèixer en Toni, la Suzette i la Mari, i les seves històries que expliquen i comparteixen amb emoció i des de l'agraïment a donants, alguns anònims d'altres no, que els han salvat la vida, que els han donat una segona vida. Aquest "Jo en tu" que representa l'estàtua d'homenatge al donant al Parc Central. 

Agraïment el meu, doncs, a la Mari, en Toni, la Suzette i tots aquells membres d'ATIDA per continuar lluitant perquè Andorra faci els passos necessaris perquè aquells que vivim aquí puguem ser donants. El 2027 com s’ha compromès el Govern, o abans. Perquè sigui un dret. Per què, quin acte més altruista i més important es pot fer per una altra persona que salvar-li la vida?