El pasado 6 de octubre se podía leer, y cito textualmente, en un medio del País lo siguiente: "Dimarts passat vaig sentir vergonya i frustració en veure que, ara sí, els poders fàctics existeixen. Una mà negra –no vull dir quina– que controla alguns mitjans digitals a dins i fora del Principat. Que té fins i tot més diners que el mateix Govern d’Andorra i que està jugant com si fóssim titelles amb el futur dels que residim en aquest país. Canviant de tema –o no–, vull recordar que el que ha passat –suposadament– a BPA no és una simple broma. Un 8% dels treballadors de l’entitat estan encausats per assumptes de blanqueig de diners. Uns diners que provenien –suposadament– de màfies xineses, colombianes i russes, entre altres. Màfies a les quals no els fa por matar, tallar cames i braços, fer tràfic de dones o comercialitzar drogues entre els més joves".
Dos días más tarde, el 8 de octubre, se podía leer en otro medio del País, y cito textualmente, lo siguiente: "No es pot parlar de mala sort quan es rep una nota del FinCEN que s’expressa en els termes en què ho va fer, considerant BPA com una entitat de primer ordre en blanqueig de diners provinents del crim organitzat. No es pot parlar de mala sort quan actualment hi ha 12 causes obertes contra directius i empleats de l’entitat (i se n’ha d’esperar algunes més derivades de l’auditoria de comptes que es va realitzar) amb les greus acusacions que s’hi formulen. No es pot parlar de mala sort quan apareix informació (i s’està investigant a la batllia) que presumptament es va intentar que un treballador de l’entitat, amb una malaltia terminal, assumís tota la responsabilitat de les coses que presumptament es feien malament. No es pot parlar de mala sort quan només en la primera causa instruïda es parla de més de 70 milions d’euros presumptament blanquejats i hi ha 25 persones a part del seu conseller delegat processats, gairebé el 10% de la plantilla de l’entitat", para añadir más adelante: "Més que mala sort, jo trobaria més encertat parlar que potser en aquesta entitat el que feien és jugar a la ruleta russa però amb el carregador ple. Vist el que avui dia sabem del que presumptament es feia en aquesta entitat, era una cosa que tard o d’hora hauria acabant passant. Aquesta setmana hem sentit per veu de molts contínuament parlar d'ètica i estètica. Crec que en el context polític actual, tant a dins com a fora d’Andorra, són paraules que cal usar amb la màxima prudència per a no desvirtuar-les. Ja que des del sector liberal se’ns mira molt amb aquests conceptes, m’agradaria que em diguessin si ells veuen ètic i estètic que la senyora Lafoz, un càrrec electe del partit liberal al Comú d’Encamp, i que era comissària de policia quan va esclatar tot l’afer BPA, sigui ara qui porta la defensa dels principals accionistes i gestiona les accions judicials contra les institucions del país".
Y se quedan tan anchos!!
La cosa no iría a más si no fuera porque el primer escrito es del Presidente de la Sección Joven de Demócratas por Andorra, y el segundo de un Conseller General de DA. Manda narices en los charcos en los que se meten. Además de obvíar de manera flagrante el artículo 9º de la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano: "LA PRESUNCIÓN DE INOCENCIA", se arrogan los papeles de fiscales y jueces. Casi nada!!
El 10 de octubre en otro medio de Andorra podemos leer lo siguiente, y sigo citando textualmente: "El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha anunciat que es querellarà contra Ok Diario per difondre informació «calumniosa i difamatòria» sobre la seva família i ell i, a més, ha donat instruccions «perquè tant a Espanya com a Andorra es facin les querelles oportunes per revelació de secret bancari i per calúmnies», segons va explicar ahir durant una trobada del partit Demòcrates per Andorra i de la qual se’n va fer ressò l’agència ANA". Y bien hecho que hará Señor Ministro!!
De cualquier modo añadir que, como la ciudadanía tiene muy poca memoria, el pasado 18 de marzo de 2.015 se podía leer en otro medio andorrano lo siguiente, y sigo citando textualmente: "L'exdirector general i exconseller delegat de Banca Privada d'Andorra Joan Pau Miquel va retirar el fons que tenia a l'entitat (una quantitat força important que arribaria a les nou xifres) abans que fos intervenguda. Aixó ho van explicar fonts bancàries, afegint que aquesta acció, un cop ha transcedit entre els treballadors de BPA, ha creat un fort malestar en la plantilla. L'enuig prové, segons fonts de l'entitat, pel fet que des de la cúpula directiva del banc se'ls va demanar confianza des d'un primer moment, i consideren que Miquel va aprofitar que sabia amb antelació que havia de ser intervinguda per les diferents reunions amb l'INAF que havien mantingut els màxims responsables de l'entitat". - Para el que lo desconozca 100.000.000.- es la cantidad mínima de nueve cifras.
No entiendo, y creo que es la primera vez que estoy de acuerdo con el señor Vidal - No entenc com les dades bancaries d'un ciutadà que disposava d'un compte a BPA poden apareixer en un mitjà de comunicació... -, cómo el 18 de marzo de 2.015 dicho medio de comunicación SI disponía de los datos bancarios del ciudadano Joan Pau Miquel. O es que su caso es distinto a del ciudadano Espot?? Acaso hay diferencias a la hora de juzgar los casos, dependiendo que seas miembro de DA o no?? En fin...
Intenten ser felices.
Comentaris