He tingut la cortesia d’esperar que passés el nostre dia de Meritxell abans d'escriure aquest article perquè no es pogués tergiversar o malinterpretar el seu contingut.

Primer de tot vull dir que no tinc absolutament res en contra del Coprincipat com a sistema d’Estat; crec, sens dubte, que ens aporta moltíssimes coses bones i que a vegades amb notícies com les d’unes setmanes enrere ens fan deixar de veure i valorar aquests signes positius en una forma de govern única en el món, recordem que Andorra és l'únic país del món que té dos caps d’Estat.

Sens dubte és una cosa que ens fa ser diferents, i denota que en el nostre petit territori tenim una càrrega històrica tremenda que molts països podrien envejar.

Ara bé, són moltes les polèmiques que acumula en els últims anys el Copríncep episcopal, i la meva pregunta és, són realment positives per a aquest sistema i són positives per al nostre país?

Com és habitual quan alguna cosa no interessa als nostres governs, es crea una cortina de fum sobre les acusacions d'un mitjà espanyol cap a 39 bisbes acusats de -presumptament- encobrir, silenciar i ocultar desenes de casos de pederàstia i abusos dins de l’Església Catòlica, i com saben, el bisbe de la Seu d'Urgell, un dels nostres coprínceps està en aquesta llista.

“La societat ha canviat. El país ha canviat. Si això ja no és l’Andorra de fa un segle, com aquest dilluns ha dit el nostre cap de Govern en el debat d'orientació política, ¿què esperem per a ser l'Andorra del 2022 i un país de futur, pròsper i modern que pensa en tots i cadascun dels seus més de 80.000 ciutadans?”

És cert que com no podia ser d'una altra manera, Joan Enric Vives, va sortir al pas de les acusacions amb un escarit comunicat on -com era previsible- no reconeixia cap dels fets que se li imputaven i per descomptat en cap moment plantejava la seva renúncia. Segurament no necessiten que posi exemples de casos on fets d’una gravetat -salvant les diferències- similars han provocat la renúncia de polítics arreu del món i també de caps d’Estat.

Explicat això, arribo a una conclusió: articles com aquests, siguin o no veritat, tenint en compte el que ja vam viure amb l’aprovació de la llei que regulava els matrimonis entre persones del mateix sexe o el que fa anys que vivim amb l'assumpte de l'avortament, em fan qüestionar-me que realment la seva figura sigui positiva o interessant a l’Andorra d’avui dia.

Contínuament hem escoltat membres del Govern dir que cal trobar formes perquè el bisbe no renunciï; ja que això posaria en risc el nostre sistema d’Estat. Contínuament hem escoltat el Copríncep dir allò que ell “seria copríncep d’Andorra mentre els andorrans volguessin”.

Bé, em pregunto: ¿i si fem un referèndum? ¿A què tenim por? Si som els andorrans els que podem decidir el nostre sistema d’Estat i una part de la societat no s’identifica amb la figura d’un bisbe en la nostra prefectura d’Estat, ¿per què no fem un referèndum per a veure què pensen els ciutadans?

Ens diuen des de fa anys que una vegada estigui tancat l'acord d'associació amb la Unió Europea tots els andorrans votarem en referèndum si estem conformes el pacte amb la UE. No obstant això, per a una cosa tan important com per a decidir quin és el nostre sistema d'Estat no es pot fer un referèndum?

Si a Suïssa fan dotzenes de referèndums cada any, per què Andorra no pot fer-los? Si San Marino que és una República tremendament catòlica, més petita i condicionada geopolíticament que Andorra ha tingut el valor de fer un referèndum per pronunciar-se sobre l'avortament, ¿per què a Andorra seguim arraconats pel nostre propi Govern o sistema d’Estat?

¿Hem pensat que potser no és necessari canviar la forma d’estat? ¿Hem pensat que potser podríem trobar la forma jurídicament solvent, on si el Copríncep episcopal renúncia al seu títol aquest se li pugui atorgar a una altra persona de notable reputació que, fins i tot, podria ser votada també en referèndum?

Ho he dit en molts articles anteriors: vivim moltes vegades ancorats en el passat o en la por. La societat ha canviat. El país ha canviat. Si això ja no és l'Andorra de fa un segle, com avui mateix ha dit el nostre cap de Govern en el debat d'orientació política, ¿què esperem per a ser l'Andorra del 2022 i un país de futur, pròsper i modern que pensa en tots i cadascun dels seus més de 80.000 ciutadans?

S'acosten les eleccions, pensin molt bé a qui destinen el seu vot, perquè a les seves mans està el país que volem ser.