Ha estat una gran oportunitat perduda la de no haver pogut tenir, en una mateixa presó, Sarkozy, Koldo, Ábalos i  les monges excomunicades de Belorado, a Burgos. N’hauria sortit una sèrie de Netflix o una edició especial de ‘Gran hermano vip’. Perquè els anunciants haurien pagat una fortuna i els espectadors farien esclatar els nivells d’audiència per veure i escoltar Sor Isabel explicant a Ábalos com feien les galetetes i les rosquilles amb sucre de llustre mentre Koldo recordava, amb enyorança, aquella vegada que va passar amb el Peugeot 407 gasoli  prop de Belorado i es va posar a buscar convents, però d’aquells que s’anuncien a les carreteres amb llums de neó i on hi ha “treballadores de la intimitat”  com va dir el senador del Partit Popular, Luis Javier Santamaría.

Les peripècies d’aquests personatges donen per a un llibre com el de Joan Carles I que reivindica el seu paper a la història, com aquell que rescata un tiquet de compra del 1978 perquè li tornin l’import d’un televisor Telefunken Pal/Secam. Però el millor de tots, el més gran és l’exCopríncep Sarkozy. Un autèntic fora de sèrie només pel fet d’entrar a la presó amb un volum de ‘El comte de Montecristo’ sota el braç

“Si hagués estat més temps a la garjola, potser hauria protagonitzat una fugida cinematogràfica”

Si hagués estat més temps a la garjola, potser hauria protagonitzat una fugida cinematogràfica i trepidant com la d’Edmond Dantès, el protagonista del llibre que, en morir un altre presoner, es va fer passar per ell i va ser llançat al mar en lloc del cadàver. En canvi, vam assistir a una sortida sense heroïcitat, ni èpica, com la de Santos Cerdán.

Certament, Sarkozy es va equivocar greument demanant diners a Gadafi per finançar una campanya electoral a la presidència de França. Tan fàcil que era posar-se un passamuntanyes i entrar per una finestra al museu del Louvre per endur-se les joies de la corona. D’un estratega com ell i tan preparat, hem d’esperar que hauria endevinat la contrasenya del museu, ‘Louvre’. Ara, els informàtics ja la deuen haver canviat per una altra de complicadíssima, com ‘1234’.