Aquest mes d’abril, el cosmos ens torna a oferir un espectacle únic. El cometa 12P/Pons-Brooks ens torna a visitar després de 71 anys i en acostar-se al sol ha tornat a esdevenir visible a ull-nu. Durant uns dies, a mesura que cada cop és més pròxim al sol, pot ser vist poc després de la posta de sol, en direcció Oest Nord-oest, just a la dreta de Júpiter que és força brillant, en la constel·lació d’Àries. Ara mateix ja desplega una bona cua que és visible amb uns prismàtics senzills o en una fotografia de llarga exposició.

El cometa 12P/Pons-Brooks és un cometa de tipus Halley, és a dir amb un període curt de retorn cap al sol, inferior als 200 anys. En el seu cas concretament, el període és de 71,32 anys. Va ser descobert el 12 de juliol del 1812, a l’Observatori de Marsella, per l'astrònom francès Jean-Louis Pons. Pons era tot un especialista en la recerca de cometes i avui en dia continua sent la persona que més cometes ha descobert amb 37 entre el 1801 i el 1827. No obstant això, el cometa ja havia deixat rastres en la història. Sembla establert que el cometa observat el 1385 i registrat per observadors xinesos seria el Pons-Brooks, així com la seva següent aparició el 1457. Hi ha més dubtes sobre una aparició del setembre del 245 abans de Crist, també registrat pels xinesos, que seria la més antiga si es pogués confirmar sense dubte. Els registres històrics donen fe que el cometa sempre ha sigut força actiu i que ha arribat a ser prou lluminós per ser observat a ull nu com ara és el cas.

El 1812 va arribar a tenir una magnitud de 3, amb diversos esclats de més brillantor ocasionals, fins a desaparèixer del cel durant la tardor d’aquell any. Va tornar a ser descobert el setembre de 1883 per William Robert Brooks, com s’havia previst en els càlculs inicials del seu període, i d’aquí que el cometa porti el nom de Pons-Brooks. Curiosament, Brooks és la segona persona que més cometes ha descobert en la història amb 27, just darrere Pons. Aquesta visita, que va encavalcar-se entre el final del 1883 i principis del 1884, també va ser força espectacular i va servir per acabar de refinar el càlcul del període i de l’òrbita. La pròxima aparició ja va ser el 1954. Pons–Brooks va arribar al periheli, el seu punt més proper al sol, el 22 de maig de 1954 i va ser més visible des de l'hemisferi sud aquest cop. La Terra va travessar el rastre fresc de pols i gel que havia deixat el cometa donant lloc a una impactant pluja de meteorits el 10 de desembre de 1954, amb bòlids que van xocar contra l’atmosfera a gran velocitat oferint un gran espectacle de llums.

“El cometa 12P/Pons-Brooks és un cometa de tipus Halley, és a dir amb un període curt de retorn cap al sol, inferior als 200 anys”

Pons-Brooks és un dels cometes més grossos d’aquest tipus de cometes periòdics. S’estima que arriba a tenir un diàmetre de 35 km, bastant més que els 10 km de diàmetre del Halley. La seva òrbita és força inclinada sobre el pla de l'eclíptica, el pla on orbiten els planetes al voltant del sol, amb un angle de 74 graus, el que fa que no sigui un perill pel nostre planeta. En la visita actual arribarà al seu periheli el propvinent 21 d’abril, quan es trobarà a uns 120 milions de kilòmetres del sol. Aleshores tornarà a allunyar-se, passant en el seu punt més proper a la Terra el 2 de juny, quan es trobarà a 232 milions de km de nosaltres, gairebé la distància que ens separa de Venus. Aquesta enorme bola de gel i pols, segurament una resta de la formació del nostre sistema solar, tornarà a marxar fins a sobrepassar l’òrbita de Neptú, en un altre llarg viatge que no la tornarà cap a la Terra fins al 2095. Tindrem la sort també en aquesta visita, que la presència del cometa al costat del sol coincidirà amb el gran eclipsi total de sol del 8 d’abril que serà visible des de tot Nord-amèrica. En el moment de màxima ocultació del sol, el cometa esdevindrà visible en ple dia i ens oferirà imatges realment úniques i inèdites del sol eclipsat amb el Pons-Brooks al costat.

Tot i que a Andorra no podrem veure-ho en el moment de l’eclipsi, no perdeu l’ocasió d’observar aquest cometa amb molta història qualsevol altre dia. Busqueu un lloc allunyat de la contaminació lumínica, amb visibilitat a l’horitzó cap a l’Oest. A partir de les 21h00, un cop el sol ja s’ha post, comença a ser visible fins que desapareix sota l’horitzó. Pot ser una mica difícil per l’ull no entrenat, ja que a diferència d’un estel, el cometa apareix com a una taca difusa verdosa, però serà molt aparent si utilitzeu uns prismàtics. Bones observacions i cels clars!