Durant aquests dies, tots els partits estem elaborant el programa electoral per a les pròximes eleccions generals del 2 d'abril. Un programa que hauria de ser la guia de la tasca de govern per als quatre anys vinents. És clar que un programa no es fa en deu dies, però sí que aquests dies rep una empenta important, perquè moltes més persones se'ns apropen per plantejar-nos les seves idees i suggeriments. En aquests moments, el nostre programa s'està enllestint després de moltes reunions mantingudes en tots els sectors de la nostra societat. Hem d'assumir que per tenir una idea ben clara i fer un programa que representi tota la societat andorrana, ens hem de mirar més enllà del melic. Hem de tenir en compte també els qui no pensen com nosaltres.

Òbviament, d'un partit polític n’esperem que proposi idees, que lideri la resolució dels problemes públics (els de tots i totes), però per fer bé això, primer s'ha de saber escoltar. No pensar mai que som els únics que sabem fer les coses i que la resta, pobrets il·lusos, no en saben prou. Un dels problemes que tenim al món actual -no només en la política- és el d'escoltar l'altre per educació, però en realitat menysprear tot el que diu, precisament perquè si no ho fem així, no semblem prou llestos.

Doncs siguem humils. No tinguem por. No, nosaltres no tenim totes les solucions, ni tampoc les tindrà el nostre programa. Hi haurà situacions difícils que no podrem solucionar en quatre anys. Però el que podem assegurar és que treballarem per estar millor del que estem ara. I per fer-ho, l’única manera és tenir present que vivim en una societat amb persones que tenen necessitats diferents. No tots som milionaris. No tots vivim en la nostra bombolla. Encara que ens costi admetre-ho, refugiar-nos en la nostra realitat, al nostre palau, només vol dir crear més i més problemes.

“Aquestes darreres setmanes, molts dels partits deixen clar que volen un canvi, però en cap moment deixen clar a quin tipus de Govern donaran suport. En uns mesos haurem de formar Govern, i els ciutadans tenen el dret de saber clarament per quina Andorra aposta cada una de les formacions polítiques”

En aquests darrers dies, són molts els partits -alguns que actualment són al Govern en funcions, i d'altres de nova creació- que parlen dels seus projectes de canvi. De tot allò que els diferencia de DA (tristament, DA s'ha convertit en un estàndard d'allò que no convé fer), que són molt diferents. No obstant això, la realitat és que totes són propostes per gestionar el dia a dia, no per impulsar els canvis que el nostre país necessita. Que la nostra ciutadania necessita. Semblen programes fets per buròcrates grisos en un despatx gris, que només es preocupen que la roda continuï girant. Pobres propostes quan la ciutadania necessita canvis reals que il·lusionin, i sobretot, que els solucionin els problemes, no que construeixin projectes perquè es puguin vendre a la televisió o a les xarxes socials.

Si una cosa queda clara, és que aquestes eleccions seran d'escollir una manera de fer. Entre un Estat que dona almoina a les persones que ho necessiten com qui dona per menjar als coloms les engrunes que li sobren, i un model centrat en un Estat on les persones reben perquè també contribueixen. No reben regals, són els seus propis diners. Un model on es busca sobreviure, o un model on es busca viure. Uns models contraposats molt gràficament en les figures de Xavier Espot i Pere López.

És per això que és molt important que els partits no s'amaguin en càlculs electorals i de protegir-se la cadira i diguin obertament a quin dels dos projectes donaran suport. Crec que l'electorat vol i es mereix saber si els seus vots estan destinats a seguir com estem, o bé a cercar un canvi per al país.

En diversos articles, aquestes darreres setmanes, molts dels partits deixen clar que volen un canvi, però en cap moment deixen clar a quin tipus de Govern donaran suport. En uns mesos haurem de formar Govern, i els ciutadans tenen el dret de saber clarament per quina Andorra aposta cada una de les formacions polítiques. Però de veritat, no amb la boca petita. No tinguem por de dir-ho en veu alta. Siguem tots sincers els uns amb els altres.