L’acord signat dijous entre Londres i Brussel·les estableix un nou marc de relacions entre la Unió Europea (UE) i un país no membre de la Unió, com ha esdevingut el Regne Unit amb el Brexit.  Aquest nou marc de relacions deixa obsolet el model dels acords d’associació entre la UE i països tercers. Diguem-ho clar, deixa obsolet, deixa absurd, l’acord d’associació que Govern està negociant amb la UE. Per aquest motiu, l’acord signat dijous té una enorme importància estratègica per Andorra. Com vam defensar durant la campanya electoral del 2019, els acords d’associació passen a ser una cosa del passat. Els fets han confirmat que el nou model d’acord que s’ha creat entre la UE i països tercers obre un camí d’oportunitats per a Andorra.

“Aquest nou marc de relacions deixa obsolet el model dels acords d’associació entre la UE i països tercers. Diguem-ho clar, fa absurd l’acord d’associació que Govern negocia amb la UE. Per aquest motiu, l’acord britànic té una enorme importància estratègica per Andorra”

Quines són les implicacions de l’acord signat dijous, en relació a la circulació de productes? El Regne Unit recupera la seva sobirania duanera. El Regne Unit surt de la Unió Duanera i del Mercat Únic i recupera la seva llibertat d’establir acords comercials que desitgi amb qui desitgi. De fet, el primer pas de Londres ha estat precisament establir aquest acord de lliure comerç de béns entre el Regne Unit i la UE i que està basat en l’absència de tarifes i d’aranzels.

El nou model d’acord de la UE es fonamenta en la circulació de bens sense drets de duana i sense quotes que limitin les quantitats. El nou model d’acord de la UE sols estableix limitacions qualitatives sobre la producció d’aquests béns, com normes de seguretat, normes ambientals, normes socials o normes de lliure comerç principalment relatives a les ajudes directes dels estats a les empreses. Un acord d’aquest tipus seria perfecte per a Andorra. Establiria una obertura constructiva de la duana amb avantatges per a tothom, tant per a importadors com per a exportadors, especialment de béns d’alt valor afegit.

Quines són les implicacions en relació a la circulació de persones? El Regne Unit recupera la seva plena sobirania en immigració. Els negociadors de Londres han aconseguit un nou model de relació que permet la lliure circulació de productes entre el Regne Unit i la UE, sense la obligació de la lliure circulació de persones. És a dir que Londres passa a controlar les persones que volen immigrar al seu territori nacional, seguint un model tradicional de visats. Un model d’acord que és perfecte per a Andorra i que permetria mantenir la sobirania d’Andorra en immigració. Cosa que no permet l’obsolet model dels acords d’associació. Londres i Brussel·les han deixat la porta oberta a un intel·ligent nou model de moviment d’estudiants i de programes conjunts de recerca que can molt més enllà dels programa Erasmus o Horizon.

Quines són les implicacions en relació a la sobirania legislativa? L’acord signat dijous permet al Regne Unit gaudir d’una completa sobirania legislativa. Londres no està obligada a seguir les directives ni els reglaments comunitaris. És important destacar que Londres passa a tenir sobirania total sobre la seva fiscalitat indirecte que fins ara dirigia Brussel·les. Això comporta un canvi absolut en relació als obsolets acords d’associació. Recordem que un acord d’associació obligaria a Andorra a assumir la majoria de les directives i reglaments comunitaris, entre ells la obligació de tenir un IVA mínim del 15%. El nou acord amb la UE capitanejat per Londres permet la total sobirania legislativa de Londres i, evidentment, en matèria de fiscalitat indirecta com l’IVA o els tributs especials. Seria un model perfecte per a Andorra, certament molt millor per Andorra que signar un acord d’associació.

Quines són les implicacions en matèria judicial? Londres ha aconseguit recuperar la seva completa sobirania judicial i finalment queda alliberada de la submissió a la jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu.

Quines són les implicacions en relació al sector financer? Els negociadors de Londres han estat brillants. Han aconseguit un acord amb Brussel·les sense fer cap cessió en relació als serveis financers. Els serveis financers queden fora d’aquest nou model d’acord amb la UE.

“La realitat és que el model d’acord d’associació correspon avui en dia a una mediocre aspiració d’una protecció de darrer recurs del BCE. És a dir, un model pensat per a qui busca protecció en cas de fer fallida més que un model pensat per a qui busca ser competitiu en el nou model financer global”

Londres ha jugat molt bé les cartes. Probablement perquè els experts de Londres tenen molt clar que el mercat financer europeu sols representa el 22% del mercat global. El gran desafiament financer del Regne Unit se centra en guanyar posicions com a plataforma global. Les relacions amb el mercat financer americà són clau i els mercats financers africà, asiàtic o sud-americà guanyen importància estratègica. La plataforma financera de la Commonwealth encara més, especialment quan la Xina està jugant molt fort les seves cartes d’influència en tots els territoris del seu gran projecte de les quatre Rutes de la Seda. Per assolir una posició guanyadora a nivell global, Londres necessita llibertat i simplificació normativa. I ho ha aconseguit.

Aquesta realitat del sector financer global marca una clara obsolescència del model dels acords d’associació que imposen un control total de Brussel·les sobre els serveis financers. De fet, Londres mai ha considerat la possibilitat de signar un acord d’associació ni s’ha plantejat la via del passaport financer com està fent Andorra. Un gran error estratègic d’Andorra.

La realitat és que el model d’acord d’associació correspon avui en dia a una mediocre aspiració d’una protecció de darrer recurs del Banc Central Europeu (BCE). És a dir, un model pensat per a qui busca protecció en cas de fer fallida més que un model pensat per a qui busca ser competitiu en el nou model financer global. Londres no vol proteccions addicionals en cas de fallida, vol un model guanyador que li permeti liderar el creixement econòmic, social i estratègic.

Les relacions entre Londres i Frankfurt passaran a estar regides pel competitiu model d’equivalències en les normes. Una solució brillant. Un model que permet a Londres seguir liderant. De fet hem vist que Londres no ha patit cap fugida de professionals ni d’institucions financeres rellevants. Els guanyadors segueixen estan a Londres i obren un model molt interessant per Andorra, obrint una opció guanyadora per al nostre model financer, si Andorra sap jugar les cartes.

Quina és la conclusió? Andorra ha d’establir un acord d’associació amb la UE o ha de seguir el nou camí que s’obre amb el nou model d’acord que ha aconseguit Londres? Andorra ha de decidir si vol cedir tota la seva sobirania per tenir accés a un finançament de darrer recurs amb el BCE. Sembla ser que la majoria dels votants d’Andorra van preferir aquesta alternativa defensada fermament per l’actual majoria i bona part de la oposició. Com a resultat,  tenim el Consell i el Govern que tenim en aquests moments i el futur econòmic que es presenta.

“Diguem-ho clar: un acord d’associació sols permet gestionar l’agonia del vell model d’Andorra a base d’un finançament paternalista o maternal, sense possibilitats de retorn. Pura gestió de l’agonia”

Diguem-ho clar: un acord d’associació sols permet gestionar l’agonia del vell model d’Andorra a base d’un finançament paternalista o maternal, sense possibilitats de retorn. Pura gestió de l’agonia, en la que no crec.

Com vam preveure a principis del 2019, l’acord signat dijous entre Londres i Brussel·les obre una fantàstica oportunitat per a Andorra. Ara es confirma aquesta via que pot permetre el creixement d’una Andorra plenament sobirana.

Avui no és una hipòtesis com era al 2019. Avui és un fet.

Avui Andorra pot aspirar a un model de relació amb Brussel·les en el qual es mantindria una Andorra sobirana en matèria d’immigració, en matèria legislativa, en el camp judicial, amb llibertat en el sector financer i amb un tractat de lliure comerç sense aranzels ni quotes.

Avui Andorra es pot replantejar la via de l’acord d’associació. Avui Andorra pot anar per la solució de futur que ha obert Londres. Les persones andorranes estem davant d’una decisió tant o més important que la decisió  del 1993 quan Andorra va optar pel model constitucional. De fet, la signatura d’un acord d’associació seria una regressió per atorgar el control d’Andorra a institucions foranes.

Avui està en joc el futur directe de les cinc properes generacions andorranes i, de fet, està en joc la pròpia existència d’una Andorra sobirana.

La meva resposta és clara: Andorra té futur com Estat sobirà, especialment dins del brillant marc de relacions que ha dibuixat l’acord signat dijous entre Londres i Brussel·les. Andorra té l’oportunitat d’agafar un nou camí d’èxit si abandona la via de l’obsolet acord d’associació.