Andorra crea barreres al creixement en forma d’impostos de sortida

Eusebi Nomen

Eusebi Nomen Calvet

Doctor en Ciències empresarials, enginyer agrícola i ex-conseller general

Comentaris

Finalment, tothom accepta que Andorra necessita talent de fora per diversificar l’economia i aconseguir el nivell econòmic i social que el vell model econòmic ha deixat de generar.

Si volem aconseguir que el talent estranger s’instal·li a Andorra cal eliminar els actuals paranys fiscals que penalitzen a les persones físiques i a les societats quan decideixin marxar d’Andorra. La pregunta és evident: ¿vostè entraria a un lloc del que haurà de pagar si necessita sortir? El preu de sortida d’Andorra és quelcom que miren les persones i les empreses innovadores abans de decidir entrar a Andorra. El preu de sortida actua com fre a l’entrada dels generadors de riquesa futura.

Les lleis tributàries han creat dues absurdes barreres que cal corregir si es vol atreure nou talent generador de riquesa:

1 - La primera barrera son els impostos de sortida (exit tax) que, a iniciativa de Govern, es van crear amb l’article 17 de la llei de l’impost de societats i que afecta a tota societat quan trasllada la seva seu fora d’Andorra.

Les empreses innovadores generadores de riquesa acostumen a establir acords estratègics amb altres empreses per accelerar el seu creixement. La mobilitat entre start-ups és molt normal i necessària. Imaginis el cas que un equip de joves investigadors volen crear una start-up a Andorra. Si el seu projecte de desenvolupament avança, si aconsegueixen una bateria de patents i arriba un moment en el que han de marxar, per exemple, a Silicon Valley per accelerar la seva innovació el fisc andorrà frenarà el seu projecte en sec. Efectivament, si la societat andorrana vol marxar als Estats Units, es produirà un canvi de domicili fiscal. Aleshores aquesta societat andorrana haurà de pagar un impost de societat per la diferència entre el valor comptable de les seves patents (pràcticament zero) i el valor raonable que es pot estimar d’aquestes patents segons la seva projecció futura. Un valor que pot ser molt alt teòricament encara no hagi generat cap liquidesa de moment. Un valor que no és segur, atesos els riscos propis dels projectes de R+D. Cap start-up es pot permetre el pagament d’impostos de sortida (exit taxes) en les seves fases inicials. És ben conegut que els impostos de sortida son una barrera als projectes de R+D.

La realitat és que a la UE existeixen aquests impostos de sortida aplicables a les start-ups. Però la diferència amb Andorra és que aquestes start-ups europeus reben importants subvencions amb les que es paguen el projectes de R+D. Te sentit que si l’Estat ha contribuït a finançar la recerca, vulgui cobrar impostos si la start up marxa. Però a Andorra les subvencions a projectes seriosos de R+D son inexistents de forma que la barrera de sortida no te cap sentit i sols provoca el corresponent desincentiu a establir projectes seriosos de R+D a Andorra.

La realitat a la que han de fer front les empreses de R+D estrangeres que es plantegen establir-se a Andorra és que, entre altres factors negatius: no tenim parcs tecnològics tot el terreny te preu de terreny edificable per a pisos i és car; no hi ha subvencions importants per a grans projectes de R+D; i el cost de l’habitatge per al seu personal és car. Si hi sumem el peatge de sortida en forma de exit taxes, és normal que no vinguin projectes seriosos de I+D a Andorra.

De fet aquesta realitat explica que Grifols sols vindrà si Govern li regala el terreny, li subvenciona el 20% del cost de la construcció, li facilita habitatges per als seus treballadors, li ofereix una operativa sense els estrictes controls de seguretat de la UE, li permet un funcionament sense beneficis per assolir una tributació zero i li permet que totes les patents siguin propietat de la casa mare per evitar l’exit tax si Grifols marxa d’Andorra. Però Grifols és la única empresa de R+D que obté aquests beneficis fets a mida. La resta de projectes de R+D queden discriminats, queden exposats a les barreres que estableix l’absurda realitat a la que han de fer front les empreses de R+D a Andorra.

Em sembla que en lloc de fer un estrany vestit a mida per a Grifols, el que Andorra necessita és la eliminació de les barreres a les que han de fer front les empreses de R+D. I podríem començar per eliminar el parany fiscal en forma d’impostos de sortida per a les societats andorranes creadores de valor econòmic i social.

2- La segona barrera son els impostos de sortida aplicats a les persones físiques que volen marxar d’Andorra.

La llei de l’IRPF no conté un articulat detallat com l’article 17 de llei de l’impost de societats sobre els impostos de sortida en cas de trasllat del domicili fiscal. La llei de l’IRPF sols inclou una frase que es pot interpretar com un exit tax. Una manca de claredat de la llei que implica inseguretat jurídica a les persones generadores de riquesa que es plantegen establir el seu domicili fiscal a Andorra. Em refereixo a l’article 42.3 en el que s’estableix que quan una persona física canviï de residència fiscal, totes les rendes pendents d’imputació s’integren en la base de tributació corresponent a l’últim període impositiu. Una disposició que obre la porta a interpretar que si una persona física marxa d’Andorra, haurà de pagar IRPF, entre d’altres, per la diferència entre el valor comptable i el valor raonable de mercat (una estimació hipotètica) de les accions que representin més del 25% d’una societat. És a dir que en el cas d’un emprenedor que creï una start-up a Andorra, si el projecte funciona i per accelerar el seu creixement ha de marxar amb la seva empresa a Estats Units, a Anglaterra o a Suïssa, per exemple, aleshores haurà de pagar IRPF per la diferència entre el valor comptable/fiscal de les seves accions en la societat andorrana i el valor teòric d’aquestes accions. A més, el que és segur és que la societat haurà de pagar IS per la diferència entre el valor comptable/fiscals dels actius i el seu valor teòric. La llei no contempla compensacions entre aquestes dues obligacions fiscals. De forma que el preu de sortida d’Andorra és un 10% de la capacitat futura de generació de la societat i, segons com s’apliqui l’article 42.3 de l’IRPF aquest preu de sortida podria ascendir a un total del 20% de la capacitat futura de generació de riquesa de la start-up. Un disbarat.

És evident que la nostra tributació fiscal actua com un fre a la innovació, donat que està mal copiada de l’espanyola, sense tenir en compte que aquí no tenim el potent marc d’ajudes a la innovació ni tenim parcs tecnològics subvencionats, entre moltes altres coses que no tenim.

Actualment Andorra no recapta res d’impostos de sortida per què cap empresa seriosa s’exposa a aquest risc. La realitat és que la tributació de sortida a Andorra actua únicament com un fre a l’entrada de projectes veritablement generadors de riquesa.

La solució és evident: eliminar la tributació de sortida (exit tax) tant per a l’IRPF com per a l’IS.

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.