L’amor dels famosos ha passat del paper cuixé a Instagram en un tres i no res. Són amors il·lustrats perquè la felicitat no és no completa si no es pot mostrar al món: imatges de la parella a Roma, Punta Cana, París o a Grandvalira. Dissabte per Sant Valentí, els mòbils es va col·lapsar per una pujada de sucre amb milers de “gràcies per existir”, “t’estimo reina”, cors a dojo i cites de Paulo Coelho, més vistes que l’arbre sobre el cotxe a l’avinguda Salou, quan ja no els queden emoticones per expressar tan nobles sentiments.

La xarxa X s’ha convertit en la forma oficial de comunicar amors i desamors; a cop de tecla exhibeixen les seves parelles com a joies (algunes són verdaderes i altres més falses que les d’eBay) i anuncien casaments i trencaments a tanta velocitat que les revistes del cor van de bòlit. Les cartes d’amor que abans s’amagaven sota la roba en un calaix ara s’envien per WhatsApp amb faltes d’ortografia. I les parelles ja no ens prometen que se seran fidels en la prosperitat i en l’adversitat i en la salut i en la malaltia. El ritual és tatuar-se en comunió. L’exjugador del Reial Madrid, Guti i la seva parella se’n van fer un amb les empremtes de la seva gosseta. Sort que a Guti no li va donar pels elefants. Si això no és una prova d’amor que baixi Déu i ho vegi.

“L’amor sí que té preu, i n'hi ha que no són tan alts”

A la resta de mortals ens bombardegen amb propostes més simples com un correu electrònic amb una oferta per passar una nit romàntica en un hotel. “Sorprèn la teva parella per Sant Valentí” deia la proposta. Després de veure els preus, va quedar clar que, efectivament, gastant mig sou en una habitació sorprendries la teva parella, però no per bé. L’amor sí que té preu, i n'hi ha que no són tan alts; són amors sòlids, però econòmics i que prefereixen la prosa quotidiana a la poesia carrinclona de Sant Valentí.