Afrontar la sobrecàrrega de treball i prevenir el ‘burnout’

image  5  removebg preview

Aurora López Ruiz

Pedagoga i experta en l'àmbit laboral

Comentaris

Si bé en el darrer article “Sobrecàrrega de treball, ‘burnout’, Karoshi” vaig definir-ne els conceptes, en aquest us proposo algunes estratègies de prevenció.

El denominador comú dels conceptes sobrecàrrega de treball i síndrome de cremar-se pel treball o ‘burnout’ és l’estrès. La diferència entre l’un i l’altre rau en què la sobrecàrrega de treball pot donar-se en circumstàncies i temporalitat puntuals mentre que el ‘burnout’ esdevé com a conseqüència de la primera si el fet i les condicions es perllonguen en el temps, motiu pel qual l’estrès laboral esdevé crònic.

L’estrès es pot descriure com una resposta fisiològica, psicològica i conductual que l’individu activa per afrontar-se i adaptar-se a les situacions que se li presenten i aquesta resposta es manifesta amb símptomes de caràcter físic, psicològic i/o psicosocial.

Una mateixa situació estressant (l’estressor) pot ser viscuda de manera diferent per una o altra persona. En ocasions, no és tant l’estressor en sí, sinó com es percep i els recursos de què disposem per afrontar-lo de la millor manera possible.

En qualsevol cas, la sobrecàrrega de treball i encara més el ‘burnout’ són factors de risc psicosocials perquè posen en risc la salut i el benestar de la persona.

Ara bé, des de l’esfera personal podem adoptar estratègies per revertir la sobrecàrrega de treball o bé afeblir l’impacte de les seves conseqüències.

En primer lloc, cal exposar la situació i les condicions de treball amb què ens trobem amb els nostres caps o superiors. De vegades tendim a pensar que els caps o superiors són coneixedors de la nostra situació perquè donem per fet que ho veuen i ja n’estan assabentats. Ni de lluny, les suposicions són nostres i no podem pretendre que els demés prenguin consciència d’allò que no manifestem expressament.

En segon lloc, si és coneguda la nostra situació, cal saber si aquesta està en vies de resolució pel que cabria esperar que, en un temps prudencial, millorin les condicions de treball. Contràriament, si no s’emprenen mesures de resolució cadascú haurà de considerar el que està disposat a suportar.

Altrament, algunes eines ens poden ajudar a gestionar millor l’estrès per sobrecàrrega de treball, pal·liar-ne els símptomes i prevenir el burnout:

.-Promovem la col·laboració i el bon clima entre els companys
Si tenim una bona relació amb els companys de feina (quan això és possible), en moments difícils poder compartir, sentir-nos compresos i comptar amb el seu suport ens pot ajudar a tolerar millor l’estrès.

“Treballem per obtenir un salari que ens permeti cobrir les nostres necessitats, però el treball també ens permet interactuar amb altres persones, sentir-nos útils i descobrir-nos capacitats i habilitats. El treball ha de ser un factor que contribueixi en el nostre benestar i la nostra felicitat”

.-Assegurem-nos que ens organitzem bé, de vegades en estressem perquè tenim la sensació de descontrol, encara que tinguem molta feina convé invertir un temps en planificar i organitzar bé les tasques, aquelles que són prioritàries d’aquelles que poden esperar.

.-Demanem ajuda i deleguem, si és possible. No som treballadors superherois, som humans i de vegades no podem amb tot, demanar ajuda no és ser menys capaç ni professional, és ser honest amb un mateix.

.-Aprenem a posar límits davant l’excés de tasques, manca de recursos o temps d’execució.

.-Respirem conscientment, respirar és necessari per viure, però com respirem? Cal prendre consciència de la nostra respiració. Si respirem fent ús del diafragma inhalarem més aire i ventilarem millor. La respiració diafragmàtica redueix l’ansietat, la tensió muscular, l’estrès, el dolor i fa que la respiració sigui més lenta. És convenient practicar-la diverses vegades al dia per apreciar els seus beneficis.

.-Separem allò personal del laboral a través de l’esport i les aficions. Fer exercici (caminar, córrer, ballar...) i dedicar-nos a activitats que ens agraden ens ajuda a alliberar endorfines que fan que ens sentim millor emocionalment i físicament.

.-Fem menys coses, quan estem en un moment complicat deixem-nos de fer coses o tasques que ens generen estrès, compromisos amb els amics, companys o familiars. Fem allò que ens ve de gust fer, no allò que ens sentim obligats a fer.

.-Respectem els horaris de descans i els àpats, per molta feina que tinguem si no ens aturem el nostre cos es ressentirà i acabarem sent menys eficients.

.-Aprenem a llegir els senyals del nostre cos i les nostres emocions. El cos ens mostra que alguna cosa no va bé.

No podem controlar el que ens ve donat però sí està a les nostres mans actuar per patir menys. Treballem per obtenir un salari que ens permeti cobrir les nostres necessitats, però el treball també ens permet interactuar amb altres persones, sentir-nos útils i descobrir-nos capacitats i habilitats. El treball ha de ser un factor que contribueixi en el nostre benestar i la nostra felicitat.

Comentaris

Trending