L'exploració espacial és un món que mou milers de milions d'Euros en projectes extremadament complexos tant per la quantitat de gent i institucions implicades, com per les dificultats tècniques que s'han de superar per aconseguir els objectius. Els robots i les sondes que es construeixen sintetitzen anys de planificació i desenvolupament tecnològic, amb objectius científics molt precisos i ben definits. Un cop a l'espai o arribats a destí, si tot ha anat bé, disposen d'un temps limitat per arribar a assolir una bona part dels seus objectius, però no sempre ho assoleixen a causa de les contingències de la seva missió que es desenvolupa en condicions extremes que no sempre són les previstes.
És per això que són valuoses les dades que obtenen i els equips que hi treballen consideren sovint que ja és un gran èxit que s'arribi a treure el mínim de suc previst d'una missió fora del confortable entorn de la Terra. L'exploració de Mart per exemple, ha sigut històricament un mal de cap, amb multitud de fracassos i d'èxits molt parcials, tant per posar-se en òrbita al seu voltant, com per aterrar a la seva superfície. Aquesta darrera fita sols ha estat obtinguda, fins ara, per la NASA i l'Administració Espacial Xinesa, però també han tingut fracassos sonats, juntament amb els Russos i els Europeus que no ho han aconseguit mai.
Quan una missió té èxit a Mart, és doncs un motiu de celebració. I quan aquesta missió a més assoleix anar molt més enllà del que s'havia planejat, és digne d'un monument. Aquest ha estat el cas de l'helicòpter Ingenuity que forma part de la missió Mars 2020 de la NASA, juntament amb el rover Perseverance. I dic estat perquè si bé el Perseverance segueix la seva exploració del cràter Jezero, l'Ingenuity malauradament va fer el seu darrer vol el 18 de gener passat. Han sigut 72 vols, 67 més dels 5 inicialment previstos, que han recorregut 17 km, arribant fins a una altitud de 24 m per sobre la superfície de Mart, quan en principi no havia d'anar més amunt de 5 m.
Molts van ser escèptics quan la NASA va decidir incloure, el 2018, aquest dron en forma d'helicòpter a la missió Mars 2020, més de quatre anys després de l'inici del projecte. Amb un pressupost molt limitat de 80 milions de dòlars – comparats als més de 3.000 milions de tota la missió Mars 2020 - i 1 any de temps per desenvolupar-ho, els equips d'enginyers van aconseguir una proesa. A l'estiu del 2019, s'instal·lava en el ventre del Perseverance, on faria el seu viatge per acabar ser dipositat a la superfície de Mart. L'escepticisme d'una part del projecte era tal, que alguns creien que no podria mai volar a Mart per la poca densitat atmosfèrica, únicament un 1% de la densitat al nivell del mar, tot i que la gravetat també és només 1/3 de la gravetat terrestre. L'altre gran problema que presentava era la incapacitat de poder controlar directament els possibles vols – pels 20 minuts que tarda la senyal per recórrer la distancia entre la Terra i Mart - i la necessitat de dotar l'Ingenuity d'una IA que li hauria de permetre evitar obstacles imprevistos durant els vols i determinar el millor lloc per un aterratge suau.
Tot i així, es va decidir que l'Ingenuity podria ser un bon prototip per demostrar aquestes tecnologies i valia la pena, vist que tampoc s'assumia un risc que posaria en perill la missió principal del rover. Si no funcionava s'havia gastat relativament poc i si funcionava era tot benefici. El 3 d'Abril del 2021 l'Ingenuity es va desplegar sota el Perseverance i després d'uns dies de proves, el 30 d'Abril del 2021, va fer el seu primer vol amb un èxit total. Després de 3 vols, la missió de l'Ingenuity va passar de ser de demostració a ser plenament operativa, un moviment inèdit dins de la historia de l'exploració espacial de la NASA.
Ràpidament, es va veure el gran potencial del petit helicòpter. Es van desenvolupar diverses millores de software que van permetre sobrepassar els seus límits marcats, tant de temps de vol com de capacitats en distancia i altura aconseguida. Fins i tot els més escèptics va poder constatar el gran avenç que suposava poder explorar Mart des de l'aire, ajudant als moviments del rover, permeten una millor planificació del camí a seguir i oferint una perspectiva única sobre l'entorn. L'Ingenuity va assolir esdevenir l'estrella de Mars 2020 i una inspiració pel disseny de futures missions amb altres helicòpters que exploraran Mart.
Al cap de 3 anys i 72 vols, malauradament, hem hagut de dir adeu a l'Ingenuity. Un mal aterratge en el seu darrer vol va causar danys a una de les pales del rotor que l'impossibilita per a qualsevol altre enlairament. Una desgraciada que ha estat sentida per a tota la comunitat científica que s'ha bolcat amb missatges d'ànims i d'agraïment cap als comptes a les xarxes socials que la NASA havia creat pel petit helicòpter marcià. La seva missió encara no ha finalitzat totalment, ja que la seva memòria encara emmagatzema una bona quantitat de dades que es van transmetent via les antenes del Perseverance. Un cop aquesta darrera fase s'haurà acomplert, el rover seguirà la seva ruta per la superfície de Jezero, recollint mostres i abandonarà definitivament l'Ingenuity.
Potser algun dia, la missió que anirà a recollir totes les mostres que el Perseverance va deixant a la superfície de Mart, potser un gran helicòpter inspirat per l'Ingenuity, també el recollirà i el retornarà a la Terra on serà celebrat com mereix aquest petit gran explorador de Mart, que va obrir una via que pocs esperaven.
Comentaris