El passat dimecres 30 de març vam poder gaudir –per fi- d'un gran clàssic de futbol femení en condicions. Vam tenir la gran sort que un club amb repercussió mundial apostés per un partit així en un camp magnífic, amb les grades planes animant al seu equip i amb una gran victòria social.

Aquest fet va ser la immillorable confirmació que el futbol masculí i el femení són igual d'interessants i que es pot admirar tant Leo Messi, com l'actual pilota d'or Alèxia Putellas. Una fita que s'hauria de celebrar a Canaletes, ja sigui per la copa d'Europa masculina com per la femenina. En definitiva, que jugui qui jugui si t'estimes un club has de celebrar les seves fites més enllà del gènere del professional.

“Calen polítiques efectives que apostin per situar a l'esport femení al mateix nivell que el masculí. Començant per l'educació a les escoles, als esplais i a casa. Entre tots l’hem de respectar més. I això també implica impulsar polítiques econòmiques adequades”

Evidentment i afortunadament, la gent defensa de paraula cada vegada més l'esport femení, però a l’hora de demostrar-ho no sempre s’està al mateix nivell. Si s'aposta per un esport per a tothom, no ens podem permetre que ja des de petits hi hagi diferències en el repartiment de material pel simple fet de  ser un nen o una nena.

L'aposta per l'esport femení implica que els horaris dels partits també hagin de ser adaptables a què la gent hi pugui anar. Però allò que no hem d’acceptar és que els partits de la nostra selecció femenina es disputin a les dues de la tarda, quan l’assistència és complicada, mentre que per exemple, els de la masculina es facin a les nou del vespre.

Calen polítiques efectives que apostin per situar a l'esport femení al mateix nivell que el masculí. Començant per l'educació a les escoles, als esplais i a casa. Entre tots l’hem de respectar més. I això també implica impulsar polítiques econòmiques adequades.

Si comparem les inversions públiques entre l’esport masculí i el femení ens hauríem d’avergonyir. Si allò que volem és que tothom pugui gaudir-lo hem d’actuar en conseqüència. Invertir en un esport per a tothom, vol dir invertir en una societat oberta i tolerant. Si volem que els nostres fills i les nostres filles puguin ser grans persones hem d’incentivar que també es permeti que siguin grans esportistes. I en la situació actual, això demana impulsar-ho des dels estaments públics acompanyant als privats que ja hi estan treballant.

Si volem que les 91.553 persones que van gaudir del gran clàssic europeu femení no siguin una excepció sinó la regla general, cal demostrar-ho. No hem de fer tard, perquè ja portem massa retràs.