Administració

Els sindicats de la Funció Pública es freguen les mans amb la primera patata calenta del ‘TriGovern’

Demòcrates i liberals dissenteixen sobre l’abast que ha de tenir la modificació legislativa en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional

Toni Solanelles

L’encara no constituït nou Govern ja té la primera patata calenta sobre la taula. Encara que jurídicament no té una rellevància cabdal, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que estima en part el recurs presentat en relació a la Llei de la Funció Pública pels consellers socialdemòcrates i liberals la legislatura recentment liquidada amenaça d’obrir la primera fractura entre Demòcrates i Liberals. Pel mig, els sindicats -i també, socialdemòcrates i terceravia- es freguen les mans. De fet, els representants sindicals dels funcionaris estan carregant les bateries per, a la mínima que hi hagi ministre de Funció Pública, sabent que aquesta àrea ha estat assignada als liberals, començar a disparar. I amb tot l’arsenal necessari. 

Els sindicats de l’administració ja fa alguns dies que estan recopilant declaracions i retalls de premsa. Just des que van saber que Liberals assumiria la cartera de Funció Pública, que hores d’ara encara no té un inquilí ni fixe ni decidit, en el marc d’un Govern de coalició amb demòcrates. Els representants sindicals, tots, tenen molt clar que diversos responsables liberals van afirmar al seu dia que si quedava al seu abast, estaven disposats, fins i tot, a derogar la llei aprovada fa pocs mesos i que regula la funció dels funcionaris. El conseller general liberal Ferran Costa ha matisat aquest divendres que tècnicament, jurídicament, no es pot derogar aquesta llei en concret -es podria arribar a fer però seria extremament complex-, però també s’ha mostrat disposat a introduir canvis profunds a l’articulat.

El liberal Costa afirma que la sentència “ens satisfà moltíssim” perquè “ens permet tornar a reobrir el diàleg” i “modificar tant com es pugui arribar a consensuar”

Aquesta suposada voluntat liberal topa frontalment amb la pretensió demòcrata, que és la de fer retocs de detall, mínims, i seguir endavant. I és justament aquest doble raser en què els dos principals socis de Govern es veuen immersos que volen aprofitar els col·lectius sindicals per ‘fer sang’. Els sindicats estan més decidits que mai a fer passar per l’adreçador Liberals d’Andorra. I les fonts consultades han assegurat que, una vegada constituït el Govern i designat el nou titular ministerial, posaran fil a l’agulla per reclamar canvis de molt calat a la llei. Res de reglaments. De fons i de forma. I modificant l’articulat. Girant-lo com un mitjó, si cal.

I aquesta no és pas la voluntat demòcrata i caldrà veure fins on estaran disposats a estirar els liberals. En una compareixença per valorar la sentència que considera anticonstitucionals aquells articles relatius al comitè tècnic i a la jornada laboral, Ferran Costa ha assegurat que la decisió del Tribunal Constitucional “permet tornar a reobrir el diàleg que cal al voltant d’aquesta llei”. El parlamentari liberal ha assegurat que la resolució jurídica “ens satisfà moltíssim”.

Dues visions

Costa ha assegurat que la seva formació sempre ha defensat, en relació a la llei, que “calia modificar-la, i aquest és el punt d’inici”. El conseller ha reiterat que el diàleg i el consens són necessaris entre “totes les parts interessades”. De fet, ha remarcat que “la nostra intenció és treballar amb consens i un tarannà dialogant”. El parlamentari ha assegurat que s’hauria de mirar d’ampliar els canvis més enllà dels que el TC obliga per se i ha anat més enllà: “Modificar-la tant com es pugui arribar a consensuar”.

Espot assegura que la decisió del TC obliga a fer “modificacions legislatives menors” i que “l’estructura, les línies mestres i les qüestions primordials” queden avalades

¿I què es podrà arribar a consensuar? Si s’escolta les paraules del cap de Govern, el demòcrata Xavier Espot, més aviat poc. Per al màxim nou responsable de l’executiu, la sentència del TC obliga a fer “modificacions legislatives menors”. I aquí es quedarà la qüestió. En declaracions a Andorra Televisió després de la seva visita al Copríncep episcopal, Espot ha afirmat que “l’estructura, les línies mestres i les qüestions primordials” han estat avalades per l’Alt tribunal i en conseqüència pocs més canvis es faran. Una altra cosa és, ha afirmat, que si “en el marc del desplegament reglamentari” es detecten aspectes que també caldria canviar, “ho farem”.

Canvis via reglament. Serà aquesta la fórmula? Les fonts sindicals no hi estan pas d’acord. Volen modificar la llei, l’articulat. De fet, si no hi ha canvis en la llei, la gran majoria de sindicats de l’administració, ara per ara, no són partidaris de participar en els treballs per a elaborar els reglaments. “És més important el fons que la forma”, ha afirmat Costa quan se li ha demanat com es farien les variacions. La forma “no és tant prioritària”, “com es poden incorporar (les modificacions) és secundari”. El que cal, segons el conseller liberal, és “recuperar el diàleg i atendre les demandes” dels treballadors públics.