L’endemà de les eleccions, el primer en anunciar que la roda de contactes que li toca liderar o, almenys, promoure, no es farien fins la setmana que ve va ser el candidat a cap de Govern de DA, Xavier Espot. També ell va comunicar que tenia intenció d’agafar-se uns dies de desconnexió. Malgrat que tots les fonts consultades admeten que la campanya ha estat molt intensa i que certament hi ha hagut una notable pressió alhora que molt desgast per la multitud d’actes, debats, taules rodones i compareixences de tot tipus, també és cert que el fet que el grup més majoritari hagi ‘desconnectat’ no s’ha posat massa bé.
“Encara que hi ha temps, semblava aconsellable mirar de resoldre una situació gens clara.” I és que tots els escenaris segueixen igual. Igual d’oberts. De fet, fins que no comencin les converses qualsevol escenari, qualsevol predicció, pot anar-se’n en orris en la reunió següent. Les fonts consultades han reconegut que la complexitat no és ja saber què pretenen o què exigiran els partits que puguin estar en disposició d’assegurar la governabilitat a DA. La qüestió primera és saber cap a on vol anar Demòcrates. La batzegada del 7-A és molt notable i els ‘analistes taronges’ estan pensant ja en les comunals.
La fractura entre els futurs integrants del grup parlamentari de DA sobre si cal virar a la dreta o a la dreta és gairebé total, d’aquí que ja des de qui ha de plantejar la negociació hi hagi poca claredat
Però no només això, els integrants del futur grup parlamentari demòcrata -que han fet una trobada abans d’anar-se’n (políticament) de vacances; és clar que n’hi ha que mantenen intacte la seva activitat professional- estan clarament dividits sobre quin gir han de donar. Hi ha consellers electes que s’estimarien més un gir cap a la suposada dreta representada per Pintat i terceravia i d’altres que voldrien ser més moderats i mirar de trobar punts de suport amb els liberals de Jordi Gallardo malgrat admetre que potser ha estat qui més dur s’ha mostrat amb les polítiques demòcrates dels darrers anys.
¿Què faran la resta de formacions? És tota una incògnita. Ara per ara, no hi ha res que indiqui que es pugui girar la truita i hi pugui haver una entesa entre PS, Liberals i terceravia. Les ferides per la trencadissa liberal que va suposar la sortida de cinc consellers del grup parlamentari a mitjan legislatura ara liquidada encara són massa tendres. Hores d’ara l’aliança territorial social-liberal sota la denominació de ‘d’Acord’ tampoc no permet suposar res. De fet, segons com avancin els pactes, les converses, ‘d’Acord’ podria passar amb celeritat a millor vida.
Tampoc l’entorn de Pintat -què pensa exactament el líder lauredià és una altra cosa- veu clar pactar amb els demòcrates. Ni sense entrar al Govern. I creuen que la clau de la governabilitat l’acabaran oferint Gallardo, Ferran Costa, Marc Magallón i companyia. I algunes fonts donen per fet que Pere López i el PS presentarà candidat al debat d’investidura per poder fixar posició política. Marcar terreny per encarar un possible assalt posterior en el cas que hi hagués, eventualment, un avenç electoral. Tot pot ser, tot és possible i no hi ha res (de res) clar.
D’aquí que hi hagi alguns dirigents polítics que no acaben de comprendre com és que amb tants possibles escenaris oberts, els taronges hagin marxat de vacances i hagin deixat sense fer els deures. Probablement a tothom els convenia agafar una mica d’aire i de distància. La desconnexió que en molts casos havia de servir per celebrar un triomf acabarà sent usada per digerir una derrota. O, almenys, un triomf agredolç. I així poder encarar, almenys en el cas demòcrata, tots els escenaris factibles. I ara mateix, tots vol dir tots.
Comentaris (7)