Cultura

La construcció d’Andorra, patrimoni mundial ‘i electoral’ de la Unesco

A corre-cuita i sense temps per a res, el Govern aprova un document que pretén elevar a categoria de monument onze grans edificis del país juntament amb la catedral de la Seu i el castell de Foix

L'església de Sant Martí de la Cortinada.. ARXIU
L'església de Sant Martí de la Cortinada. | ARXIU

Altaveu

Fa tant temps que se n’havia parlat com temps feia que no se’n sabia res. I, de cop i volta, a les portes d’un procés electoral i just per complir una promesa electoral -figurava en el programa de DA-, el Govern ha acordat aquest dimecres el ‘Document exploratori per avaluar la viabilitat d'una candidatura multinacional entre els estats d'Andorra, Espanya (la Seu d'Urgell) i França (Foix) al patrimoni mundial de la Unesco’. És a dir, res. El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, no ha pogut concretar ni si hi ha pressupost, ni quin, ni quan podria veure la llum, ni quan s’adheriran al document els governs dels dos estats que també fan part del projecte…

Tot plegat, i el poc que es pot dir, és que aquest document, suposadament, és l’inici, la posada en marxa, dels tràmits administratius i polítics per a la inscripció a la llista indicativa d’Andorra dels monuments andorrans inclosos en el projecte. I quins són? A Andorra, les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d'Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d’Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda i la Casa de la Vall. A França, el Castell de Foix, i a Espanya, el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell.

Una mena de representació de la creació del Coprincipat d’Andorra i, per tant, un testimoni de la construcció emmarcada en un context i una època que van donar origen o peu a un territori tant singular en el context europeu com Andorra. Cinca ha assegurat, això sí, que s’ha treballat molt en el projecte i que s’han mantingut els contactes multilaterals i transnacionals escaients per poder impulsar la iniciativa. Que, això sí, no se sap pas quan es podrà arribar a concretar si és que s’acaba mai concretant. De parlar-ne fa molt que se’n parla.

Les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d'Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d’Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda i la Casa de la Vall fan part del projecte

El gener del 2015 va tenir lloc una trobada, convocada pel ministeri de Cultura amb representants institucionals de la Seu d'Urgell i de Foix, en la qual es va acordar dur a terme aquest estudi que s'ha elaborat per part d'un equip multidisciplinari i multinacional format per professionals dels territoris, institucions i entitats involucrades. El document tracta, de manera preliminar, els aspectes fonamentals de tota candidatura a patrimoni mundial, que poden ser suficients i raonablement il·lustradors per prendre una decisió sobre l'oportunitat i el recorregut d'aquesta proposta. 

La inscripció a la llista indicativa és el pas previ a la preparació de la candidatura per a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. Els bens han d’estar inscrits a les llistes indicatives nacionals durant un període de com a mínim un any. Durant aquest temps Andorra prepararà aquest projecte conjuntament amb Espanya i França. El lideratge del projecte recaurà sobre el Principat.

Les prioritats del ministeri de Cultura per al 2019, pel que fa als entorns de protecció, seran els dels monuments que figuren dins la candidatura i que actualment encara no tenen entorn definit, però gaudeixen de la protecció cautelar de 20 metres que marca la Llei de Patrimoni Cultural, de la qual la Unesco es coneixedora, segons un comunicat de Govern. Per molta feina que facin els tècnics, ni de bon tros tots els entorns que falten estaran aquest any. Al ritme que van aquests treballs, ni el que ve.