“La fòbia d’alguns propietaris vers els animals és molt gran”, afirmen alguns amos de mascotes que asseguren que aquest fet els condiciona i molt poder accedir a un habitatge. Més encara en un moment que els titulars d’immobles miren de treure un rendiment màxim a les seves inversions i qualsevol element pot ser fàcil d’usar per posar traves. La situació no és nova, recorden els consultats, encara que sí que admeten que ha anat a l’alça els darrers temps. I ara només és possible trobar un pis on s’acceptin animals si hi ha un coneixement o confiança molt notables entre arrendador i arrendatari o si el propietari és també amant dels animals.
“S’associa el fet de tenir un gos, per exemple, al fet d’originar necessàriament problemes. A la resta d’inquilins o a la integritat del pis, per dir-ho així”, han assegurat alguns dels consultats, que han recordat que el problema mai no són els animals si no els seus titulars o responsables. I que hi ha moltíssims llogaters amb animals que mai no han causat cap daltabaix, ni entre els altres arrendataris de l’edifici, si és el cas, ni a l’habitatge on fan estada. El cas es torna encara “més bèstia” quan alguns propietaris “arrufen el nas” si saben que l’interessat en llogar el pis té nens petits.
Evidentment, deixen clar les fonts, no comporta les traves que provoca el fet de tenir animals, però “el cas és que passa” i la situació s’està convertint en “insostenible” per a moltes famílies. L’accés a l’habitatge, doncs, i especialment per l’increment del preu del lloguer, continua essent un maldecap general, situat a l’epicentre de les problemàtiques socials fins i tot pel Copríncep mitrat i pel Raonador del Ciutadà, que durant la constitució de la comissió nacional de l’habitatge va proposar realitzar un índex de referència del lloguer per "fer entendre als propietaris i a la majoria de promotors i immobiliàries quin és el preu raonable”. I que continua recollint denúncies.
Comentaris (3)